La Conferència Episcopal Espanyola ha emès aquest comunicat en relació amb la situació dels immigrants a les Illes Canàries.
Davant la situació dels immigrants a les Illes Canàries
En els últims mesos estan arribant milers d'immigrants a Canàries. Molts han mort en el seu dramàtic viatge. Els bisbes de les dues diòcesis d'aquestes illes s'han dirigit als fidels catòlics i a la societat en general. Volem unir-nos a la seva reflexió i crida, perquè el problema no és només canari, és de tota Espanya, europeu i global, i els qui sofreixen les migracions forçoses gaudeixen d'una dignitat inalienable i compartida amb tots nosaltres.
Per a un cristià el migrant és fill de Déu, un germà amb una vida marcada pel dolor i el sofriment que busca l'esperança d'aconseguir una vida millor. No podem romandre aliens al seu dolor ni indiferents a l'hora de valorar l'extraordinària aportació dels qui arriben a les nostres societats envellides.
Tampoc podem obviar la complexitat de situacions que convergeixen en aquest drama:
La injustícia del comerç internacional, la fam, les guerres induïdes en països amb riqueses mineres, els règims polítics dictatorials que espolien i reprimeixen al seu poble, les persecucions polítiques i religioses, les màfies organitzades, l'ús dels fluxos migratoris com a forma de pressió política. La necessària regulació de les migracions passa per abordar les seves causes per a assegurar el primer dret d'un emigrant, romandre o tornar a la seva casa de manera voluntària.
És imprescindible crear als països d'origen possibilitats concretes de viure amb dignitat i simultàniament, en els de destí, salvar la seva vida i fer-nos càrrec de la seva existència a través d'un conjunt d'accions que el Papa resumeix a “acollir, protegir, promoure i integrar”.
La Unió Europea i l'Estat espanyol han d'assumir que no es poden crear guetos insulars per a evadir el problema migratori. Com afirma el papa Francesc, als països de destinació, haurà de buscar-se l'equilibri adequat entre la protecció dels drets dels ciutadans i la garantia d'acolliment i assistència als migrants.
Concretament, el Papa assenyala algunes “respostes indispensables” especialment per als qui fugen de les “greus crisis humanitàries”: augmentar i simplificar la concessió de visats; obrir corredors humanitaris; garantir l'habitatge, la seguretat i els serveis essencials; oferir oportunitats de treball i formació; fomentar la reunificació familiar; protegir als menors; garantir la llibertat religiosa i promoure la inclusió social (FT 38-40)
Les comunitats cristianes hem d'oferir un singular testimoniatge de fraternitat i ciutadania en l'acolliment, cura i promoció dels quals arriben i en l'acció moral i política contra les causes de tant de sofriment. Com diu el papa Francesc: “No hem d'esperar tot dels qui ens governen… És possible començar de baix i, pugnar pel més concret i local, del primer fins a l'últim racó de la pàtria i del món, amb la mateixa cura que el viatger de Samaría va tenir per cada nafra del ferit”. (FT 77-78)