Benvolguts diocesans:

  És un costum molt arrelat entre nosaltres dividir el temps en cursos. Es comença el setembre i s’acaba el mes de juny de cada any. La influència del món escolar és gran. Per suposat, també es determinant el temps meteorològic en aquesta part de la terra; la calor, les vacances els mesos de juliol i agost, el canvi a la segona residència... tot ajuda a què ara comenci de nou l’activitat ordinària en molts àmbits. També es poden donar propostes extraordinàries que, individual o col·lectivament, es presenten en aquest nou període. Necessitem entusiasme, dedicació i creativitat.

Afegim l’adjectiu pastoral al substantiu curs perquè ens referim a l’àmbit eclesial. Queden englobats d’aquesta manera els projectes, activitats i desitjos de les comunitats parroquials, dels moviments apostòlics i de qualsevol institució emmarcada a la diòcesi de Lleida. Els cristians reconeixem la nostra pertinença a l’Església que es concreta en els tres nivells: universal, local o diocesana i parroquial. Exigeix un compromís de col·laboració amb la mirada oberta a tota la realitat eclesial.

Acabava l’últim escrit del curs anterior amb agraïments. Començo el nou amb salutacions i amb desitjos d’animar al seguiment coherent i alegre de Jesucrist des de la nostra Església i com a oferta i servei a la societat. És la pastoral en clau de missió a què ens convidava el papa Francesc al número 33 del Evangelii Gaudium. I això afecta a tot, al nivell parroquial on la comunitat organitza les diferents activitats pastorals ordinàries a les quals no pot renunciar, la predicació i anunci de la Paraula, la celebració dels sagraments i l’aprenentatge del compartir. No calen més indicacions d’altres instàncies. El projecte pastoral és clar i directe per a totes les comunitats.

També afecta a nivell d’Església universal respecte a les preocupacions de servei al món que ha d’afrontar. L’oferta de salvació del mateix Senyor, la secularització galopant que ens envolta, el repte de la igualtat social, de la justícia i la distribució de la riquesa, la valoració creixent de la dignitat de la persona, la defensa de la vida, l’acollida dels migrants i refugiats, l’atenció als més pobres i exclosos. Que ningú oblidi les prioritats des de l’evangeli, que mesuri la seva possible col·laboració en aquestes propostes i que, almenys, s’uneixi en constant oració per fer més creïble la nostra Església en aquest món.

  Voldria insistir en aquest moment en el nivell diocesà. La meva responsabilitat és màxima i desitjo que compartiu les preocupacions que tantes vegades m’heu sentit: l’edat dels sacerdots i la promoció vocacional al ministeri, l’adequada atenció pastoral a totes les parròquies, la iniciació cristiana, la responsabilitat dels laics en la marxa dels serveis diocesans i parroquials, l’ensenyament en general i l’escola catòlica, la presència pública de l’Església i el compromís dels cristians en els diferents sectors socials. Per tot això necessitarem creativitat i valentia. M’agradaria comptar amb tothom per afrontar aquests desafiaments. Els concretaré una mica més el diumenge que ve.  Poso tot això en mans de la Mare de Déu. Us convido a participar en la romeria que en el seu honor organitzen a la Ribagorça, a El Pont de Suert, tres bisbats: Barbastre, Urgell i Lleida.

  Amb la meva benedicció i afecte.

                                                                                     +Salvador Giménez, bisbe de Lleida.