Els immigrants no deixen de ser notícia per molts motius no sempre fàcils d’objectivar, però per a l’Església són fills i filles de Déu i la consciència cristiana no ens permet mirar cap a un altre costat ignorant-los i menys amb l’argument que també els d’aquí en tenim, de problemes.
Potser que la intensitat de la immigració hagi minvat en els últims temps però sabem que, arrancar-se de la família, desarrelar-se de la cultura pròpia, aprendre una llengua desconeguda, viure amb el sentiment de què molts desconfien de tu, ha de suposar un bon patiment amb conseqüències difícils de valorar.
Gràcies a Déu són moltes les persones i grups cívics i eclesials sensibles que brinden als immigrants un tracte digne i humà donant-los ajuda. És de justícia reconèixer que la consciència social ha millorat molt a les nostres terres. Però encara hi ha molts que se’ls miren només amb curiositat, amb indiferència o amb recel. I he pogut comprovar en les trobades de la Visita Pastoral que hi ha cristians que també participen dels prejudicis comuns a la nostra societat.
En la Bíblia podem trobar missatges que ens donen llum i ens han de fer pensar. Freqüentment els immigrants són associats als orfes i a les viudes que, aleshores, eren considerats els grups més desprotegits. Invitaria a llegir alguns fragments del capítol 24 del Deuteronomi, entre els més significatius. Déu demana al seu poble actituds de justícia i, fins i tot, amor a l’immigrant (Lev 19,33).
D’altra part, coneixem molt bé les afirmacions de Jesús (Mt 25,31-46) identificant-se amb els qui tenen fam o set, els malalts, els nus, els presoners... i els forasters (immigrants).
Som, doncs, davant una realitat que també ha tractat moltes vegades la Doctrina Social de l’Església (cfr. Gaudium et Spes 66, 68) i el Magisteri. Una realitat certament complexa que no podem deixar de banda i a la que només bastaria aplicar allò que anomenem misericòrdia i actuar en conseqüència, deixant-nos afectar personalment i identificant-nos amb aquests germans i la seva problemàtica.
Els immigrants han de trobar entre nosaltres una acollida digna i, si parlem de les comunitats de l’Església, una nova llar. Necessiten llocs on trobar-se i els nostres locals parroquials o escolars poden facilitar-los espais on compartir experiències i donar-se suport mútuament.
Cal obrir-los els nostres grups i celebracions o iniciatives catequètiques als immigrants cristians. Podem promoure espais de diàleg i pregària amb els cristians d’altres confessions. I, fins i tot, els immigrants de religió no cristiana haurien de poder trobar en nosaltres una mà estesa i la necessària consideració a les seves particularitats.
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,
+ Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida