El bisbe Guillem Bernat, també Bernáldez, fou canonge i ardiaca de la Ribagorça. Com a bisbe electe va assistir al concili de Tarragona, de 1283, convocat per l’arquebisbe tarraconense, Bernat d’0livella. 

Era rector de Benavarri quan fou elegit bisbe de Lleida l’any 1282. Assistí a un concili de la Tarraconense el 1283 i hi dictà unes constitucions per al capítol, es va fer la constitució dels hebdomadaris, set canonges obligats, per tanda successiva, a la celebració de la missa conventual, per setmanes. Era obligatori que fossin preveres el degà, el capellà de la parròquia de sant Pere i el capellà del Comte. L’any 1284 consagrà els altars de Santa Anna i l’any següent va fer el mateix amb els de Sant Vicenç a la catedral. Durant el seu pontificat foren traslladades al temple catedralici les despulles de Pere de Ravidats i Gombau de Camporrells. 

A Lleida es practicava un cert toc de campana que consistia en que, al capvespre quan tocava la campana anomenada lo seny del lladre, cap veí de Lleida podia anar pel carrer sense portar un llum encès, que l’identifiqués. El no portar el llum encès a la mà suposava un càstig pecuniari de 5 sous o de 5 assots, que es donarien a la plaça.

Eren anys en els que el rei Pere III atorgava diversos privilegis a la ciutat de Lleida:

• confirmava les costums i els usatges, escrits i no escrits, de la ciutat de Lleida,
• el bovatge i altres tributacions reials, quedaven en franquia,
• a Lleida es podrien vendre, lliurement, sal i corders,
• els veïns de Lleida podrien exportar blat sense pagar impostos, sempre que el rei els ho exportés fora de Catalunya,
• les causes i litigis entre els veïns de Lleida es tractarien segons las “Consuetudines” lleidatanes,
• els pobres empresonats no pagarien pensió.
• la missió dels funcionaris reials consistia en no fer novetats; sinó guardar la costum. Hi havia l’església i la Paeria. 

S’ignora la data de la seva defunció,

Mn. Ramiro Viola González