Nascut a Mota del Marqués, Zamora, l’any 1773.

 Estudià a la universitat de Salamanca i un cop va obtenir el doctorat i va romandre com a professor de teologia i de filosofia. Prengué l’hàbit de canonge premostratenc i fou mestre, definidor i general de l’orde.

Era abat de Salamanca quan fou presentat, el 15 d’abril de 1833, per a la mitra de Lleida pel Papa Gregori XVI a Roma. Desprès de la preconanització va ser consagrat bisbe a Madrid el 25 d’agost de 1833.

Va prendre possessió del bisbat de Lleida el 13 de setembre del mateix any. A l’octubre el rei Ferran VII va morir, aquest fet comportà l’explosió de la primera guerra carlina, la desamortització de Mendizábal i la dissolució de les ordes religioses.

El bisbe Alonso va fer reiterades manifestacions d’adhesió al regim polític que governava una part de la nació, aquest era el règim liberal. Encara que el govern de Madrid mai en va tenir prou i tot el clergat va ser obligat a fer el jurament de la constitució civil, cosa que encara originaria més divisions.

Alonso va haver de canviar el personal directiu del Seminari, cosa que no podia fer sense el preceptiu permís de Madrid. Però a Madrid van rebutjar les seves propostes per el càrrec de rector i li van imposar un altre candidat.

Es diu, que un dia, pujant pel carrer de la Palma, quan es dirigia de la catedral cap al Palau, al mig del carrer, un destacat liberal lleidatà s’apropa al bisbe Alonso i l’abofetejà, acusant-lo de no ser prou liberal. Alonso va rebre l’ultratge personal i públic i pocs dies desprès acompanyat d’uns familiars, emprenia un camí d’exili forçós, Torrefarrera, Àger, Solsona, Berga... per anar a morir a Niça, tant pobre que no deixà béns ni per pagar el seu funeral. El bisbe de Niça i capítol de d’aquella catedral li feren el funeral, el van enterrar a la catedral.

Mn. Ramiro Viola González