Episcopat Lleida
Anys inicial-final del mandat com a bisbe de Lleida: 
1592-1597

Fill del duc de Segorb, Castelló de la Plana. Es va doctorar a la universitat d’Alcalà d’Henares, universitat fundada pel cardenal Francesc Jiménez de Cisneros.

 L’any 1577 fou nomenat bisbe de Vic, el 1584 de Jaca i 1592 de Lleida. Aconseguí per a la catedral de Lleida una relíquia de Sant Ramon de Roda, un os del braç dret del qui havia estat bisbe de Roda.

 Va morir a Lleida el 21 de desembre de 1597 i el seu sepulcre es trobava a l’entrada del cor de la catedral de Lleida. Es va escriure sobre la seva defunció en els següents termes:

 “Diumengue a veintyu de dezembre mil sinh cents novanta set a les cuatre ores i tres cuarts poch o mes o manco moró lo Ill. Monsenyor D. Pedro d’Aragó.

Fonch enterrat dilluns entre cuatre y sinch despres de midia ab lo general de la seu y parroquies y monastirs y acompanyament de Veguer y Pahers y cofradies: fonch portat per tota la ciutat come la professó de la verge Maria de agost viceversa”.

 Tenia renom de ser home magnànim i bondadós, els elogis a la seva persona es reflecteixen en l’epitafi sobre la seva tomba:

 Cujus in hoc tumulo requiescunt membra sepulta.

 Illius a Dno. Sibi sint mala sempre inulta.

 Fuit Pater et Pastor egentium, jacet ergastro.

 Obiit XII cal. Januari anno a Nativitate Dno.

 Durant aquest període es va continuar el que ha estat anomenat “bandolerisme religiós”

 Mn. Ramiro Viola González