Era prior de la comunitat de canonges regulars de sant Agustí, de la catedral de Roda.

Al morir Pere del Rei, l’elecció del futur bisbe de Roda - Lleida es diposità en mans dels dos capítols de les dues catedrals. Es faria deixant-la a la potestat de 5 canonges de Lleida i 3 de Roda. Es posà com a condició que el temps de l’elecció fora mesurat mentre cremés un ciri d’un pam d’alçària. Fet això va ser elegit per unanimitat l’any 1308.

Immediatament dictà diverses disposicions sobre l’església de Roda i sobre la conducta clerical:

• 20 dies d’indulgència als qui acompanyessin al Viàtic
• 40 dies d’indulgència si ho fessin amb un brandó encès.
• 40 dies d’indulgència als qui resessin l’Àngelus, al tocar la campana, al capvespre.
• els clergues havien de fer testament.
• els lladres robadors de bens eclesiàstics quedaven excomunicats. Hi havia hagut obatoris i assassinats de clergues fets per bandolers. Si els segrestaven no els alliberaven fins haver pagat el rescat exigit i imposat.

També establí una normativa sobre el comportament dels estudiants de l’Estudi General de Lleida, a  fi de corregir els abusos que cometien. L’Estudi General va ser fundat l’any 1300. Encara que des del començament, ja hi havien aldarulls estudiantils. Gran feina tingué per corregir els abusos dels estudiants, que sortien de nit, armats i provocant esvalots i aldarulls un darrere l‘altre. 

El 1310 Jaume II li encarregà que demanés a l’administrador de Gardeny 6.000 “somadals” d’aquella cantera per a la construcció del claustre de la catedral. També es restablí l’escolania a la catedral. Ho feren 4 escolans de bona veu. Amb ells també se celebrava la festa del bisbetó: Sant Nicolau, el dia 6-XII. Aquest dia es feien algunes representacions sacres a l‘interior de la seu.

Fundà la Germandat de Clergues Pobres el 1313 i intervingué activament en la recuperació de la Vall d’Aran per a Jaume II en una de les tantes guerres entre França i la Corona d’Aragó.  

Mn. Ramiro Viola González