EN LA MORT DE LA PENÚLTIMA CLARISSA DE LLEIDA*

Per: Jordi Curcó

Historiador i periodista

 

Fa tot just un mes i pocs dies, el passat 23 de març, va morir al monestir de les clarisses de Pedralbes Sor Concepció, la fragatina Antònia Montull Cruellas, als 97 anys d’edat i 75 de vida religiosa. La noticia va entristir-me per la coneixença i l’estima que ens teníem, alhora que van aflorar en mi records de les vivències d’aquells anys de presència de les clarisses a la nostra ciutat, que ara voldria recordar. Que vol dir, passar pel cor.

 

Començaré evocant-la com a superiora del convent de Santa Clara de Lleida, quan el 8 d’agost de 1997 - farà 24 anys- després de 751 anys de presència ininterrompuda de les clarisses a la nostra ciutat i degut a la manca de vocacions, però també a altres causes que ara no venen al cas, van tancar amb pany i forrellat el seu convent del carrer Lluís Besa.

 

Però quin va ser el destí d’aquella petita comunitat de quatre clarisses de la qual Sor Concepció n’era la superiora?. Primerament van fer cap al monestir de clarisses del Sant Crist de Balaguer, on van estar-hi poc temps, per traslladar-se definitivament al barceloní Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. En aquest històric cenobi on hi ha el panteó de la reina Elisenda de Montcada, han viscut fins ara dos d’aquelles quatre clarisses que van marxar de Lleida, Sor Concepció i Sor Maria José, aquesta darrera nascuda el 1926 al petit nucli de Coll, a la Vall de Boí i que amb 23 anys entrà de clarissa a Lleida i l´única que queda amb vida.

 

La mort de Sor Concepció, m’ha fet reviure la visita que el juliol de 2017 vaig fer al monestir de Pedralbes per veure-les a totes dues. Fou un retrobament entranyable, evocant fets, persones i esdeveniments joiosos i altres de tristos, com va ser-ho la seva forçada partença de Lleida: “Jordi, ja saps que vam marxar a contracor i obligades per les circumstàncies. Aquell dia va ser el més trist de les nostres vides com a clarisses, però tot i això mai no hem oblidat el convent de Lleida”. Aquestes paraules van impactar-me i les vaig reflectir en un article publicat a “la Mañana” l’11 d’agot de 2017, amb ocasió de la festa de la seva fundadora Santa Clara i que en aquesta recordança prenen de nou rellevància.

 

La mort de la darrera superiora del convent de Santa Clara de Lleida, representa un punt i seguit a les acaballes del llibre de la història de les clarisses a la nostra ciutat. Llibre que s’obrí el 1246, quan encara vivia Santa Clara, amb l’arribada de les seves religioses per fundar-hi a l’anomenat aleshores Secanet de Sant Pere, el primer convent de Clarisses, que ho era també a Catalunya i el segon a Espanya. Posteriorment, el 1480 es traslladarien a un antic edifici ubicat en l’anomenat des d’aleshores Clot de les Monges fins el 1708, quan hauran d’abandonar-lo com a conseqüència d’un esfondrament, ocupant provisionalment la desapareguda casa del Marqués de la Tallada, a l’actual carrer Tallada. Allí van ser-hi fins el 3 de setembre de 1719, traslladant-se definitivament al nou convent del carrer Lluís Bessa, on van estar-hi 278 anys.

 

Molts lleidatans de la meva generació, recordaran aquell auster vestíbul del convent, on hi havia pintat a la paret l’escut franciscà amb el lema Pau i bé. Jo era un d’aquells infants del barri antic que hi entrava sovint a demanar retalls de pa d’àngel en aquell misteriós torn de fusta, on podíem escoltar de fons la veu de les monges, però mai veure-les. Això sí, elles sempre tenien preparades per a la canalla unes bossetes de plàstic que contenien aquella desitjada llaminadura, que un cop dita la ritual salutació de l’”Ave Maria Puríssima” a la qual la monja tornera responia amb un amable i alhora misteriós “sens pecat fou concebuda", tots rebíem contents i xirois. Recordo també les parelles de nuvis que en vigílies del seu casament anaven al convent amb una dotzena d’ous, amb els quals i seguint un antic costum obsequiaven a les clarisses a canvi de pregàries per a que no plogués el dia del casament. Als pocs dies del tancament del convent, va aparèixer una irònica pintada als seus murs que deia: “No hay claras, porque faltan huevos”. Interpreteu-la com us plagui.

 

Tancat el convent, aquest passà a propietat municipal, que tot i que la primera opció de la Paeria era enderrocar-lo, finalment i en una encertada decisió municipal s’optà per recuperar-lo i adequar-lo a usos culturals i socials. El nou i rehabilitat Espai Municipal, va ser inaugurat una tarda plujosa del 14 de març del 2015, aixoplugant des d’aleshores a tres entitats culturals com són l’Escola de Música del Sícoris, la Coral Shalom i els Castellers de Lleida; a més d’encabir-hi posteriorment un Centre de Dia per a gent gran. Aquella inauguració va coincidir aleshores amb la meva responsabilitat com a director dels SSTT de Governació de la Generalitat a Lleida, departament que havia subvencionat mitjançant el PUOSC una bona part de les estrenades instal·lacions. Va ser aquest el motiu pel qual vaig tenir el goig de compartir els parlaments inaugurals amb l’alcalde Àngel Ros, en una jornada inoblidable.

 

Retornant a aquella trobada a Pedralbes, recordo que Sor Concepció va interessar-se per com havia quedat el seu enyorat convent: “Estic molt satisfeta de que no s’enderroqués i que finalment s’hagi pogut conservar per a usos socials i al servei de la Pau i del Bé, el lema de les clarisses”. El que no va arribar a saber és que la meva mare Pilar amb 92 anys, és actualment una de les usuàries d’aquest Centre de Dia. Qui ens ho havia de dir Concepció !!!. Estic convençut que amb l’actual Espai Municipal “Antic Convent de Sant Clara” s’ha rescabalat la seva història, però cal i és just fer-ho també amb la memòria de tantes i tantes clarisses que com la traspassada Sor Concepció i la que encara resta amb vida, van ser durant gairebé vuit segles unes veïnes més del barri antic de la nostra ciutat, lliurades a la pregària, a la contemplació i a fer el Bé.

 

*(Article publicat al diari “La Mañana” de Lleida, el 8 de maig de 2021)