El record es dirigeix en aquesta ocasió a les actituds que el papa Francesc ens marca a tots els cristians en l’Exhortació Apostòlica La joia de l’Evangeli. Va ser un document molt ben rebut per tots els cristians. Transmetia optimisme, transparència, proximitat. Durant molts mesos va ser un text de capçalera que va concitar l’atenció de responsables de grups d’estudi i formació. A algunes persones els servia per a la seva lectura personal. A tothom els desitjo que els fruits d’aquesta acció formativa repercuteixi en la pròpia comunitat o parròquia. Segur que, a més a més del bé personal que proporciona la seva lectura, ajudarà a què l’Església en el moment present sàpiga respondre amb audàcia i alegria als grans desafiaments de la nostra societat.

            No vull pecar de reiteratiu. Sóc conscient que en diferents escrits meus he fet al·lusió a aquesta exhortació papal i us he aconsellat la seva lectura. Però tampoc podem caure en el silenci després d’haver-la proposat com a guia dels nostres objectius pastorals. Ens hem d’animar mútuament a què serveixi de reflexió i suport per a una actuació sincera i propera a l’Evangeli. Més d’una vegada citaré algun paràgraf d’aquest text per senyalar actituds fonamentals que tota comunitat diocesana ha de mantenir.

            Em consta que diferents agents de pastoral (animadors de comunitat, catequistes, educadors, voluntaris i treballadors de Càritas, grups d’oració i litúrgia, matrimonis i persones grans…) han utilitzat les orientacions del Papa per a la seva pròpia formació. Hi ha molt material escrit, preparat por especialistes en els diferents sectors pastorals, que serveix de guia de lectura, per centrar la discussió i per treure conclusions pràctiques. Us serà de molt profit.

            Ja fa cinc anys que es va publicar aquest exhortació del papa Francesc com un programa de tot el seu pontificat. Convé que no s’oblidi el seu impacte. Va suposar un revulsiu per a tots. Us ofereixo com a record tres cites que ajudaran a fomentar actituds bàsiques de vida cristiana:

            “… un evangelitzador no hauria de tenir permanentment cara de funeral. Recobrem i acresquem el fervor, la dolça i confortadora joia d’evangelitzar, fins i tot quan cal sembrar entre llàgrimes”. (núm. 10).

            “Cal no mutilar la integritat del missatge de l’Evangeli. És més, cada veritat es comprèn més bé si es posa en relació amb l’harmoniosa totalitat del missatge cristià” (núm. 39).

            “Als cristians de totes les comunitats del món, vull demanar-vos especialment un testimoniatge de comunió fraterna que esdevingui atractiu i resplendent. Que tothom pugui admirar com us cuideu els uns als altres, com us encoratgeu mútuament i com us acompanyeu” (núm. 99).

            Es cert que posteriorment s’han publicat molts escrits del Sant Pare que allarguen en el temps els seus ensenyaments i reiteren les seves conviccions. En tots ells està present l’alegria de seguir a Jesucrist.

            Malgrat les recents dificultats que manifesta l’Església davant de la societat, de la por a perdre credibilitat per explicar i viure el manament del Senyor, dels moments foscos d’alguns membres del Poble de Déu, tots  necessitem recuperar l’alè evangèlic per anunciar allò essencial del seu ensenyament. És gratificant recordar-lo per a tots els cristians de la nostra diòcesi.

                                               +Salvador Giménez, bisbe de Lleida.