El dijous 19 de maig de 1955, festa de l’Ascensió, aleshores festa laboral, arribà a l’ermita de Grenyana la nova imatge de la marededéu. La talla de fusta de noguer, obra de l’escultor lleidatà Jaume Gort, va sortir en romeria des de l’església de St Joan de Lleida creuà el riu i s’enfilà cap al camí de Grenyana. Nombrosos veïns i veïnes de la partida van participar en els diferents relleus que duien la peanya en aquella diada mariana.

Això és història, petita història d’un indret de l’horta de Lleida i aquest any un grup de fidels de l’ermita ho van voler recordar, que vol dir tornar a reviure-ho.

Va ser una jornada que va tenir com a actes programats, les portes obertes i la missa a l’ermita. Ja a primera hora del matí alguns caminants, així com un grup de persones amb arrels a la partida, van recórrer a peu el trajecte des de Lleida fins l’ermita. Una subtil evocació de l’itinerari de la comitiva de fa 65 anys. “Avui tinc 78 anys, aleshores era una joveneta de 13, el camí feia goig, enramades, pancartes, tothom mudat… un dia de festa, he volgut venir caminant acompanyada de família per fer salut i rememorar aquella romeria” manifesta una emocionada veïna de la partida.

A les 11 del matí la missa dominical i d’aniversari. Una celebració viscuda per tots els participants, que en aquesta ocasió van ser 32 comptats, degut a l’accés restringit en trobar-nos en fase 1 del confinament per la pandèmia del Covid-19.

Durant tota la diada les portes de l’ermita van restar obertes i el degoteig de visitants va ser constant.

Les nostres comarques estan plenes d’ermites, totes diferents, però totes comparteixen trets comuns: la solitud, apartades de nuclis habitats, en llocs plens de natura i tranquil·litat. Son construccions senzilles, austeres. Edificis referents amb dates assenyalades de trobada o d’aplec. Totes són racons que conviden a seure, reposar, connectar, o oblidar neguits quotidians. Espai d’espiritualitat i fe de poble.

Celebrar aquest aniversari és evocar el plaer d’assaborir aquests petits fets, un gest, una excusa per posar en valor aquest patrimoni i la gent de la partida de Grenyana, de l’horta de Lleida, que ha vetllat per la seva conservació. L’Aplec del setembre, el 3r cap de setmana, pot ser un altre punt de trobada i descoberta.

 Josep M P