La Catedral de Lleida ha celebrat el diumenge 22 de novembre la solemnitat de Crist Rei i alhora també la festa de Santa Cecília, com a patrona de la Paeria i de la Guàrdia Urbana, institucions que enguany no van assistir a l’acte religiós.  Els fidels que acudiren a la celebració, van fer-ho mantenint en tot moment les mesures de protecció per evitar contagis de la Covid 19: El gel a l’entrar al temple, l’ús de la mascareta i la distància social, alhora que es va respectar la capacitat del temple en un terç

 

L’Eucaristia presidida pel capitular Mn. Francisco José Ribas, començà amb el cant de l'Himne de lloança  a Santa Cecília, mentre a l’altar  de la Santa que hi ha a la Catedral,  (obra de l’escultor Jaume Perelló i manat construcció l’any 1964 a expenses de la Paeria i de la Guàrdia Urbana), s’encensà la seva imatge.

 

Tot seguit va llegir-se un text on es va fer memòria de la festa i del motiu de la seva solemnitat: “..renovar i complir el "Vot" que els Paers de la ciutat i el Capítol de la Catedral de Lleida van fer el 22 de novembre de 1647 de celebrar tots els anys Santa Cecilia verge i màrtir, com especial protectora de la Ciutat, tot agraint a Déu la providència d'haver deslliurat la ciutat de Lleida del setge a que la tenien sotmesa els seus enemics”.

 

El celebrant en la seva homilia es referí a la tradició que ens recorda com Santa Cecília morí en el martiri sense deixar de cantar i lloar Déu: “...un Déu sempre proper que ens convida a continuar el camí sense temença, estimant-lo a Ell i els germans”.

 

La celebració, en la qual és pregà per la Paeria i els seus paers, també pels cos de la Guàrdia Urbana i pels músics com a Patrona universal de la música que també és Santa Cecília, tingué un especial record pels difunts de la ciutat traspassats en aquest any. Molt especialment pels que han mort com a conseqüència de la Covid 19.

 

La Missa de Santa Cecília va cloure amb la pregària del Te Deum Laudamus en acció de gràcies a Déu i a la Santa, per tal de renovar i complir així amb el Vot, tot respectant un costum que enguany ha complert 373 anys d’història i tradició.

 

Jordi Curcó