Estimats diocesans:
En el comentari sobre Nadal que us faig arribar cada any des d'aquestes pàgines, vull fixar-me avui en la xifra de 2020, encara que, per descomptat, té més importància la primera paraula, NADAL, perquè engloba una realitat fonamental de la vida cristiana, una actitud pràcticament universal i uns records que ens commouen i ens acosten a la nostàlgia, a l'alegria i a l'esperança.
Ha estat un any complicat per a tothom a causa de la pandèmia de la COVID-19. Els seus efectes han possibilitat un canvi en els mètodes de treball, en els costums, en les diversions i en l'oci; fins i tot s'han vist alterades les nostres celebracions. També ha omplert el cor de molta gent de sentiments de dolor, de por, d'incertesa. Durant moltes setmanes s'ha respirat als nostres carrers i places una enorme tristesa i hem escoltat moltes lamentacions de grups de professionals que veien com es desplomaven els seus mitjans de subsistència. S'han paralitzat gran quantitat d'activitats culturals i esportives, o es mantenen amb una afluència nul·la o reduïda de públic. Hem repetit fins al cansament tota mena de dificultats i incomoditats en què ens hem sentit immersos.
Però, sobretot, els cristians, primer de tot, anunciem, també en les circumstàncies d'enguany, el naixement de Jesucrist, el NADAL. El celebrem i el vivim. És la festa de Déu que es fa home i acompanya tota la humanitat en les seves vicissituds al llarg de la història. Ens acompanya donant-nos consol, fortalesa i esperança. I els éssers humans ho celebrem amb alegria, amb cants i llums als carrers i, alhora, amb reunions de familiars i d'amics a les cases.
Alguns s'obstinen a advertir-nos amb insistència que hem de fer modificacions en els nostres costums i celebracions. I d’altres ens resistim a participar en aquesta dinàmica d'enfosquir, d'ocultar o de privatitzar l’esdeveniment transcendental de la nostra vida i de la nostra fe. Podem adaptar alguns trets característics que ens acompanyen en aquest temps però que no són essencials per a l'esdeveniment que celebrem, com els horaris i els menjars, les nadales o els vestits, les representacions dels pessebres vivents en places o els pessebres estàtics en els nostres domicilis… Però l’essencial, que Déu neix, i l'anunci que fem els cristians d'aquest fet, no el canviarem mai i el viurem, malgrat tot, plens d'alegria i d'esperança. La humanitat ha tingut moments de molta tragèdia i de molta felicitat i els cristians, en qualsevol circumstància, hem predicat el Salvador que neix i ens acompanya.
Us convido en aquests dies de Nadal a fer una petita pausa en la vostra vida i contemplar el Nen del vostre “pessebre”. Demaneu-li intercessió pels difunts d'aquesta pandèmia i per les seves famílies; pregueu pels malalts i els seus cuidadors, pels ancians i les residències; reseu per tots els qui viuen en la més absoluta solitud o estan atrapats per la por; demaneu-li que augmenti la solidaritat entre nosaltres, que ens sentim pròxims als més vulnerables, que participem en totes aquelles activitats que reviuen la felicitat dels altres. Així practicarem amb coherència l'expressió “Bon Nadal”.
Penseu uns segons en el vostre actual ritme de vida, no exagereu el consum d’allò que és superficial. Compartiu el que és vostre amb els altres, sigueu generosos amb les famílies sense recursos, o sumides en l'atur. Canvieu el món tal com el Nen ens demana. Busquem Déu per a trobar-nos amb el proïsme i acompanyar-lo en la seva història. La meva felicitació a tothom.
Amb el meu afecte i benedicció,
+Salvador Giménez, bisbe de Lleida.