La Instrucció pastoral “Un Déu de vius”, sobre la fe en la resurrecció, l'esperança cristiana davant la mort i la celebració de les exèquies, va ser presentada, el 22 de desembre, en la seu de la Conferència Episcopal Espanyola. Aquest document es va aprovar en la passada Assemblea Plenària de la CEE celebrada del 16 al 20 de novembre.
En l'acte de presentació van intervindre els presidents de les dues Comissions Episcopals que han redactat de manera conjunta el document: Mons. Enrique Benavent, de Doctrina de la Fe, i Mons. José Leonardo Lemos, de Litúrgia; a més del secretari general de la CEE, Mons. Luis Argüello.
En aquesta instrucció pastoral els bisbes espanyols recorden les veritats fonamentals del missatge cristià sobre la resurrecció i la vida eterna, així com suggeriments per a l'acompanyament de les persones que sofreixen per la mort d'un ser estimat. “L'atenció i proximitat en els moments difícils del dol -afirmen- és una acció pastoral de l'Església que requereix una preparació, una formació i una espiritualitat adequada. Desitgem que les celebracions exequials siguin signe de l'autèntica esperança cristiana i ajudin els fidels a créixer en ella”.
Per això, manifesten que “l'anunci de la mort i resurrecció de Jesucrist constitueix el nucli de la fe cristiana i el fonament de l'esperança”.
Acompanyar en el moment de la mort
El document es divideix en quatre parts i un apèndix. La primera part analitza “La situació actual i reptes pastorals”; la segona explica “La fe de l'Església; la tercera com “Acompanyar en el moment de la mort”, la quarta la importància de “Celebrar les exèquies cristianes” i l'apèndix ofereix “Orientacions sobre els columbaris”.
En el primer apartat, els bisbes afirmen que en les últimes dècades s'ha viscut en la nostra societat una profunda transformació en la vivència de la mort i en la manera d'afrontar-la. Subratllen que, davant circumstàncies dramàtiques com la que estem vivint actualment a causa de la COVID-19, “veiem actituds de generositat, servei i solidaritat que mostren el millor que hi ha en el cor de l'ésser humà, que dignifiquen a les persones i a la societat i que enforteixen la fraternitat. En aquests casos, s'ofereix ajuda psicològica a les persones perquè gestionin les seves emocions, però social i culturalment s'evita la qüestió de Déu". No obstant això, encara quan molts posen en parèntesi la fe, en aquests moments dolorosos “sol·liciten la presència de l'Església i el seu acompanyament”.
En una segona part, expliquen que la fe en la resurrecció de Crist, “constitueix el fonament de la nostra esperança”. Aquesta fe s'expressa en el Credo amb dues afirmacions inseparables, que no es poden entendre la una sense l'altra: “Creiem en la resurrecció de la carn i en la vida eterna”. A més, afegeixen que “en confessar la nostra fe en la resurrecció de la carn afirmem que la salvació afecta a l'ésser humà íntegrament, a «tot l'home”.
En aquest sentit, enfront del drama de la mort, “la presència i la proximitat de l'Església al costat de les persones que sofreixen la mort d'un ser estimat és un testimoniatge eloqüent de misericòrdia i d'esperança”.
Per tant, la misericòrdia porta a estar prop dels que sofreixen, a compartir el seu dolor i a no banalitzar l'esdeveniment de la mort i el sofriment que comporta. “La fe cristiana consola i acompanya la pèrdua dels sers estimats des de l'esperança que ve del Ressucitat”.
Celebracions d'exèquies cristianes
Aquest acompanyament en la mort és un repte per a l'Església: “no pot haver-hi autèntic consol cristià si no s'anuncia fidelment el contingut de la fe”. Així mateix, indiquen en la instrucció pastoral, que “la celebració de les exèquies i l'oració pels difunts han de manifestar amb claredat la fe en la resurrecció i l'esperança cristiana en la vida eterna”.
En aquest sentit, subratllen que els signes i la celebració de les exèquies han de manifestar el respecte i la veneració deguts al cos del difunt. Amb tot, no hi ha raons doctrinals per a prohibir la cremació. No obstant això, l'Església, encara que permet la cremació, “recomana insistentment que els cossos dels difunts siguin soterrats en els cementiris o altres llocs sagrats”.
També en aquest document ofereixen orientacions per a la cremació dels cossos cristians que han mort. Sostenen que el centre de les exèquies cristianes és “Crist Resucitat i no la persona del difunt”. “Els pastors –afegeixen- han de procurar amb delicadesa que la celebració no es converteixi en un homenatge al difunt. Això correspon a altres àmbits aliens a la litúrgia”. També recorden que les exèquies són incompletes sense la celebració de l'Eucaristia.
En l'apèndix del mateix donen a conèixer també les normatives sobre els columbaris, que són “llocs idonis per a dipositar les cendres després de la mort i de la cremació dels difunts”. Aquestes normes provenen tant de la Instrucció Ad resurgendum cum Christo de la Congregació per a la Doctrina de la Fe com de la Junta d'Assumptes Jurídics de la CEE.