[23-12-25] El Fòrum Imperial (I)

UN FÒRUM IMMENS I CAFIT D’UNA GLÒRIA ESPLENDOROSA

Bé, primer de tot: molt bon Nadal, benvolguts pelegrins. Mireu, entrar i passejar-se per l’extraordinari Fòrum Imperial de Roma, aclapara; és un encisador espai poblat de ruïnes portentoses i restes arqueològiques de l'antic Imperi Romà. Un espai que hauria de provocar en qualsevol visitant una incontenible sensació d’admiració i fins i tot de veritable fascinació per aquesta gran etapa de la cultura humana. Estem parlant del poderós Imperium Romanum, Senatus Populusque Romanus (l’Imperi Romà, el Senat i el Poble Romà) o Res publica populi romani (la República del poble romà), que és un vastíssim imperi que es va perllongar durant més de cinc-cents anys; de l'any 27 a. C. al 476 d. C.; sense oblidar-nos que abans ja van existir cinc-cents anys més, com a República Romana. Això, certament, com acabem d’esmentar, ens hauria de provocar un gran respecte i admiració. ¿Com fou possible tanta grandesa humana? ¿Com ho van aconseguir?

UN ESPECTACULAR FÒRUM PER ADMIRAR I PER FORMULAR-NOS GRANS PREGUNTES

La primera profunda pregunta o reflexió ens hauria de portar a expressar, com acabem d’esmentar, la nostra franca i sincera admiració davant d'un passat tan gloriós com el d'aquella inigualable civilització. Travessar, per exemple, el colossal Arc de Septimi Sever (recordem que tots els arcs de triomf es van construir per commemorar grans victòries o "triomfs" militars romans), tot de marbre, amb tres obertures, erigit el 203, o el sobri Arc de Titus que recorda la victòria de l'emperador Titus sobre els jueus, situat a la part alta de la Via Sacra (el carrer principal de la Roma antiga), amb un de sol, però molt potent arc de mig punt, construït a finals del segle I, produeix i continuarà produint una esglaiadora i inequívoca sensació d'admiració. Amb quin orgull, per exemple, s’exhibeix a l’esmentat Arc de Titus l'entrada triomfant de l’emperador a Jerusalem, amb els soldats que porten les principals peces del botí aconseguit, entre elles la Menorah (Menorà) o canelobre de set braços, símbol dels arbustos o bardisses en flames que va veure Moisès al Mont Sinaí, i les trompetes de plata del Temple de Jerusalem (Déu va dir a Moisès: “Fes-te dues trompetes de plata batuda per a convocar la comunitat”, Nombres, 10,2). O el majestuós Arc de Constantí que és una veritable obra mestra, amb una arquitectura grandiosa i perfectament proporcionada. Sí, aquells romans, de debò, ho podien tot.

ELS GRANS BENEFICIS DEL DRET ROMÀ

Mireu, en l'actualitat, la majoria dels Estats occidentals presumeixen de ser repúbliques democràtiques amb un sistema de dret desenvolupat, en el qual es tenen en compte les necessitats tant de l'Estat com dels ciutadans que hi habiten. No obstant això, malgrat que aquest sembla un dels èxits més grans de la modernitat, inspirada en la Revolució Francesa, els seus orígens es remunten molt més enrere a l'època de l’antiga Roma. És a dir, aquell valuós Corpus Iuris Civilis (Compilació de Dret civil romà) o Codi de Justinià (el famós emperador bizantí) no només va preservar el dret romà, sinó que va proporcionar la base del dret de les nacions europees actuals. Podríem dir, fins i tot, que la seva influència en la civilització occidental és probablement més gran que la de qualsevol altre llibre, excepte, per descomptat, la Bíblia.

PROHOMS ROMANS

Pel que fa als grans prohoms d’aquell gran Imperi Romà, només a títol d’exemple podríem anomenar a Ciceró, l’home de lletres més gran de l’Antiguitat, qui va contribuir com ningú a l’afaiçonament de la prosa occidental. Les seves obres es troben entre les més influents de la cultura europea. O Marcial, un gran poeta d’origen hispà que va néixer a Bílbilis Augusta (actual Calatayud), en la Hispania Tarraconense, autor un d'uns mil cinc-cents poemes que pertanyen al gènere de l'epigrama (composició poètica breu que expressa un pensament moral en un to satíric). O Sèneca, aquell altre cèlebre escriptor, pulcre moralista (una mena de “veu impertorbable de la consciència”) i recte polític romà que va néixer a Córdoba l'any 4 abans de Crist i que fou enormement admirat per personatges tan eminents de la cultura occidental com l’africà Sant Agustí (segles IV i V), l'holandès Erasme de Rotterdam (segles XV i XVI) o el francès Baudelaire (segle XIX).

TEMPLES ROMANS PER A LA HISTÒRIA

Per descomptat, contemplar les restes del circular Temple de Vesta (deessa romana de les llars domèstiques del món antic; per això al costat d'aquest temple hi ha les restes de la Casa de les Verges Vestals la missió de les quals era custodiar el foc sagrat de l'esmentat Temple de Vesta); veure l'esvelt pòrtic del Temple de Saturn (déu de l'agricultura) amb les seves vuit gegantines columnes jòniques que permeten entreveure, al fons, la preciosa església barroca dels Sants Lluc i Martina (1634, atractiva obra d'aquell gran arquitecte i pintor toscà que va ser Pietro da Cortona), o descobrir les espectaculars restes de les tres ampul·loses naus que al seu dia va tenir la Basílica de Maxenci i Constantí, construïda entre el 306 i el 312 i principalment destinada a l’administració de justícia; tot això, sens dubte fascina, esglaia i fa pensar.

SALVE CÈSAR!

En efecte, aquest imponent Fòrum Imperial ens hauria de fer pensar a tots els que, vestits avui de turistes postmoderns, transitem per aquests vestigis de civilització gloriosa. Per descomptat, davant de tantes espectaculars restes arquitectòniques és lògic que sentim una justa barreja d’encís i veritable admiració; fins i tot podríem exclamar, encara avui: “Salve Cèsar, els ciutadans del segle XXI us rendim el nostre respecte i la nostra més sincera admiració”. ¿Això no obstant, amics pelegrins, no intuïu que a tota aquesta grandesa li manca alguna cosa? En parlarem la setmana vinent.

Ximo Company. Delegació de Patrimoni Artístic

Foto: Arc de Titus, finals del segle I, Fòrum Imperial, Roma. Hi veiem la seva imponent volta de canó amb el seu ric intradós cassetonat; als extrems hi veiem relleus amb escenes de la victòria romana contra la Gran Revolta Jueva de Jerusalem (any 70 d.C.).