L'Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida (IREL) ha editat un quardern IREL per donar a conèixer la figura de l'animador de comunitat 'La formació dels animadors de comunitat. 2012-2019. Una tasca urgent i delicada'. Aquesta obra, de Laureano Sánchez, pretèn apropar aquesta figura pastoral. Hem parlat amb l'autor.

Com va sorgir la idea de fer aquest quadern IREL?

Com ja s'indica en la conclusió del quadern, l'objectiu és donar a conèixer la formació que han rebut un grup de laics (homes i dones) al llarg d'aquests últims set anys, per a ser enviats pel Senyor Bisbe, a les comunitats parroquials, amb la finalitat d'ajudar els rectors de les mateixes a mantenir-les vives, mitjançant l'exercici de la seva missió.

Com valores el paper dels animadors de comunitat a la diòcesi de Lleida?

A l'ésser una figura relativament nova, encara que ja fa temps exerceixen la seva missió, el paper dels animadors en la nostra diòcesi, no ha estat fins ara, molt conegut, ni molt protagonista en la vida pastoral d'aquesta. Se'ls ha adjudicat en la majoria dels casos responsabilitats com d'un agent de pastoral més. És possible que coincidint amb la posada en marxa del nou Pla de Pastoral canviï la situació.

Explica'ns de manera senzilla, que és i que no és un animador de comunitat?

Un animador, des de la meva visió, és un laic o laica, amb perfil de competència i vocació provades i una formació adaptada a la seva missió. També ha de ser persona de referència positiva en una comunitat parroquial perquè pugui acompanyar a persones i grups d'aquesta, quan sigui necessari. Així mateix, ha estat format perquè pugui exercir responsabilitats pastorals concretes, sempre d'acord amb les normes i autoritzacions que assenyalen el Codi de Dret Canònic i molts altres documents i normatives de l'església. Per descomptat, sempre, amb l'autorització del Sr. Bisbe o del rector corresponent.

Es pretén també, que aquesta figura, coordini l'equip parroquial, si el rector no pot, perquè en cas de canvi d'aquest, pugui donar-se continuïtat al pla parroquial en marxa. Un animador, no és un sacerdot, no és una persona consagrada, però tampoc és o ha de ser, un escolà o mer col·laborador parroquial.

Quines perspectives de futur veus a aquesta figura?

El Full dominical de l'1 de desembre de 2013, incloïa un escrit del llavors Bisbe Joan Piris, sobre la formació de laics, amb el títol de "Tasca urgent i delicada". Podríem afegir a aquest títol aquella frase del Papa Francesc. (26.4.2013) "És l'hora dels laics" però semblés que el rellotge s'ha parat". Perquè si a això afegim el panorama de les vocacions i la de cada vegada menys sacerdots "operatius", la perspectiva no deixa lloc a dubtes. Els animadors, des de la meva humil opinió, són necessaris i cada vegada més. Davant aquest panorama, crec que són el futur de l'església. I no hauríem de procrastinar.

Això sí, cuidant sempre el seu perfil i la seva formació, ja que tota persona visible en una parròquia ha de ser un referent positiu perquè la seva labor en aquesta, atregui i ajudi als fidels. Aquestes dues característiques de l'animador, "perfil i formació" són molt importants i aporten una gran fortalesa a la comunitat. Ja que com diu el Papa, "l'església és com els avions, només es parla d'ells quan cauen". No obstant això, aquesta perspectiva en qualsevol diòcesi, està molt condicionada a la necessitat i acceptació de la figura de l'animador per part, no sols de la comunitat, sinó també dels responsables diocesans i rectors de les parròquies.