Nat a Tarassona, germà del secretari de Ferran el Catòlic. Se’l coneixia amb l’apel·latiu del “Gran teòleg” . Teòleg, jurista i mercedari. Aviat apareix com a estudiant de la universitat d’Osca.

L’u de novembre de 1512 va ser nomenat bisbe de Lleida, a l’abril de 1513 prengué possessió per procurador. El 1505 el Papa Juli II el fa bisbe de Geraci, a Sicília. I al 1509 el mateix bisbe el nomenà bisbe de Catània, també a Sicília. 

El bisbe Conchillos es considerat com l’introductor de l’art plateresc a les terres lleidatanes, tant a la seu com en d’altre esglésies diocesanes[1].

El bisbe Conchillos recopilà totes les sinodals, celebrà sínode diocesà el 1525, publicà un ritual i un magnífic missal editat a Saragossa l’any 1524 per Jordi Coci; feu un inventari del tresor artístic de la catedral el 1534 i ordenà la reforma litúrgica. Fundà un cens per dotar donzelles pobres i orfes de Lleida. També establí i dotà el 1536 una càtedra de teologia a l’Estudi General. Amb una intensa activitat cultural es un dels introductors de l’humanisme a Lleida. 

Hi ha diversitat d’opinions respecte al repòs de les seves despulles, alguns creuen que va ser enterrat a Saragossa, d’altres a Tarassona on havia estat canonge. El que es cert es que els períodes d’absentisme de la ciutat van ser freqüents.

Mn. Ramiro Viola González

[1] Mostra d’aquest reconegut gust artístic la trobem en un encàrrec que li va fer el rector d’Arties, era Val d’Aran, del bisbat francès de Comminges, l’any 1564.

El mossèn d’Arties, Jaume Sansi i Ramon, va contractar en Jaume Lenyador i la seva esposa Joana, que eren brodadors a Lleida, per a brodar una capa pluvial, amb la senyal i les imatges de l’Agonia del Senyor a l’hort de Getsemaní. Hi hauria roques emmarcant els apòstols, quatre serien a un costat...a l’altre “per més anima” hi haurien tres personatges armats. No hi mancarien un àngel armat i, sobretot la imatge de Nostra Dona, sant Miquel i santa Bàrbara.

La capa i els ornaments laterals es farien de conformitat amb l’obra de la casulla de carmesí, donada a la Seu de Lleida pel bisbe de Lleida, Jaume de Conchillos.

La part baixa, lo sol, reflectiria “lo patiment y payssos y roques”, y hauria de ser de seda, conforme a “la obra vostra”. Els rams estarien brodats amb fil d’or. El termini de la feina fora de tres mesos i un cop acabada els pagarien 100 lliures “en moneda corrent en leyda”