Diversos
Lloc de naixement: 
Allo (Navarra)
Anys naixement-defunció: 
1730 a 1816
Episcopat Lleida
Anys inicial-final del mandat com a bisbe de Lleida: 
1784-1816

Nasqué a Allo (Navarra) el 4 d’octubre de 1730 on, el mateix dia fou batejat.

Estudià a Pamplona, Valladolid i Salamanca, també fou alumne del col·legi major de Sant Bartomeu. Es doctorà en dret in utroque per la universitat d’Àvila. 

Fou penitencier de Còria i canonge de la Catedral de Toledo durant quinze anys. Després d’aquesta llarga estada a Toledo, va fer cap a Lleida. 

L’arquebisbe de Toledo, Francesc Antoni de Lorezana li va conferir l’episcopat de Lleida el 8 de febrer de 1784. En va prendre possessió el 29 de febrer de 1784, mentre que l’entrada al bisbat va ser el 27 d’abril del mateix any, festivitat de Montserrat.

A Lleida la seva activitat i les incidències varen ser incessants. 

El 28 de juliol de 1786 consagrà el nou altar de la catedral, altar que feia poc temps s’havia incendiat i estrenat de feia poc temps. 

Amb la prèvia llicència reial instal·là a Lleida la primera comunitat de religioses paüles. Aquesta congregació actualment és la més antiga d’Espanya dedicada a l’atenció de nens i malalts. La seva arribada a Lleida fou a expenses personals del bisbe Torres. Aquesta congregació s’ubicà a l’hospital de Santa Maria dels Reis. Per a aquesta causa i amb el temps va arribar ajuda econòmica de S.M. Ell hi havia aplicat els béns de la extingida congregació religiosa dels antonians

Va augmentar les rendes i l’edifici pro Seminari, a qui va donar nous estatuts i nova organització.

Els béns de la testamentària de Gaspar de Portolà, de qui era marmessor, els va aplicar al manteniment de la casa hospici. 

Per si mateix o mitjançant un delegat episcopal va fer set visites pastorals al bisbat. Durant la primera procurava predicar a totes les parròquies.

L’any 1793 va admetre a la diòcesi un bon nombre de preveres francesos no juramentats (clergues que en la França Revolucionària no van accedir a jurar una constitució civil del clergat i, per això, es van veure obligats a exiliar-se). 

L’any 1810-11, quan hi va haver una invasió de les tropes franceses de Napoleó, el bisbe Torres va fugir de la diòcesi i, junt amb altres bisbes, es va refugiar a l’illa de Mallorca. Al retornar d’aquest autoconfinament insular, va demanar un bisbe auxiliar.

Torres havia estat el primer president de la Junta Suprema del Principat de Catalunya, en temps de l’ocupació napoleònica.

Va morir a Lleida el 23 de març de1816 i el seu epitafi és: H.M.P.= en memòria perpètua.

Mn. Ramiro Viola González