Diversos
Lloc de naixement: 
Sisamón (Zaragoza)
Episcopat Lleida
Anys inicial-final del mandat com a bisbe de Lleida: 
1943-1947

En la mort del nostre bisbe, 22-IX-1947. Joan Villar i Sanz.  

Abans d’entrar el bisbe en agonia,

s’ha despedit de tots i al fer la creu,

ha vist que prop de st. Llorenç, creixia

el nou palau de s’estimada SEU

I ha somrigut i ha dit: Palau de terra,

que avui ets gran i demà una desferra,

dóna a mes successors dies de glòria;

mes jo, amb tota alegria, et dic Adéu,

que ara me’n vaig al palau de la glòria

a viure eternament a prop de Déu.  

.........................  

S’ha obert el cel i, entre

un flamant garbuix d’àngels i sants,

a buscar-lo ha vingut

el Sant Bisbe Huix

amb la palma dels màrtirs a les mans

  Àngel Garriga i Boixader, canonge de Lleida  

El nou bisbe de Lleida, Joan Villar i Sanz, va néixer a Sisamón, bisbat de Sigüenza- província de Saragossa. Va fer el estudis eclesiàstics al Seminari de Madrid. Allí hi va rebre el presbiterat el 4-VI-1898. A Toledo hi va rebre al doctorat en teologia. A Granada el de llicenciat en dret canònic.

Poc temps va exercir en parròquies. Aviat va ser nomenat professor de teologia i filosofia, al Seminari de Madrid.

L’any 1908 rebia el càrrec de secretari de cambra del bisbat d’Almeria, d’on n’era bisbe, el que més tard, fóra cardenal de Granada, Vicenç Casanova i Marzol. L’any 1921 acompanyà a Casanova a Granada. Allí, entre altres ministeris va tenir el de vicari general.

El 20-XII-1926 va ser preconitzat com a bisbe de Jaca. Hi fa l’entrada el 15-IV-1927.

La butlla papal de nomenament de bisbe de Lleida porta la data de 10-VI-1943.

Mitjançant el degà de la catedral de Lleida, Amadeu Colom i Feixa, va prendre possessió del bisbat el dia 11-XI-1943 Seguint el costum tradicional va confirmar en els seus càrrecs als preveres de la diòcesi lleidatana. Mentrestant va quedar com administrador apostòlic de Jaca.

A Lleida hi va exercir les habituals activitats episcopals. Però, un dia quan anava a fer la seva visita habitual al Santíssim va caure i es trencà un braç. Allò que es considerava un senzill accident, es va convertir en una greu malaltia, de la que mai no es va recuperar.

El seu traspàs fou, a les habitacions episcopals del Seminari de Lleida, el 12-II-1947 a les deu de la nit. Al dia següent, tot el Seminari va passar a resar davant de les seves despulles.

El van enterrar a l’església de sant Llorenç, llavors catedral de Lleida. Al inaugurar-se la Seu Nova, el dia 12-II-1956, 9è aniversari del seu traspàs, les seves despulles s’hi van traslladar a la capella del Santíssim. Al morir, la campana “MEUCA” va tocar incessantment.

Mn. Ramiro Viola González