Va néixer a Larràinzar (Navarra) el 9-I-1878. Va estudiar a diversos col·legis dels caputxins.
Rebé la 1ª comunió als 12 anys i l’any 1893 va emetre els vots temporals, als caputxins de Ondarríbia (Guipúscoa). A l’hora d’emetre els vots perpetus, el capítol el va rebutjar per massa alegre i entremaliat.
Posteriorment va estudiar al Seminari de Pamplona però una crisi vocacional va fer que deixés el Seminari, en 1897. Es considerava indigne de ser prevere. Estudià magisteri i formà part de l’Orfeó de Pamplona. A Ostiz (Navarra) hi va fer de mestre i de secretari municipal. L’any 1898 fa de mestre a Zugarramurdi -terra de bruixes-.
Comptava amb una veu extraordinària i per oposició guanyà el benefici de tenor-baix de la catedral de València. A la Universitat de València hi completà els estudis eclesiàstics. El 27-VII-1900 el bisbe de Terol, Joan Comes i Vidalm, el va ordenar de prevere. A la universitat de València hi va ensenyar teologia fonamental i llengua grega.
Era un predicador “ubique terrarum” sobretot en missions populars. Pius XIIè el preconitzà bisbe de Lleida el 20-XII-1926. Consagrat a Pamplona per Federico Tedeschini, nunci a Espanya, auxiliat per Prudenci Melo i Alcalde, arquebisbe de València i Mateu Múgica i Urresterazu, bisbe de Pamplona.
El 13-III-1930 va ser nomenat bisbe de Barcelona, quedant com administrador apostòlic del bisbat de Lleida. Allà va morir l’any 1936.
Alguns no li van perdonar la defensa dels jesuïtes, que havien estat expulsats d’Espanya.
Mn. Ramiro Viola González