Pere de Magarola nasqué a Barcelona; fou canonge i tresorer de Vilabertran i de la catedral de Barcelona, vicari general i prior de la col·legiata de Santa Anna de Barcelona. Bisbe d’Elna l’any 1622 (Catalunya Nord) i bisbe de Vic durant els anys 1627 fins a 1634.

Durant el seu temps es plantejà el problema jurisdiccional, que s’acabarà amb la instauració d’un vicari general amb residència a Montsó, que actuaria amb els problemes referents a la zona aragonesa del bisbat de Lleida. Des del capítol catedralici i de la Paeria de Lleida i de Roda es va manifestar una oposició vers l’establiment d’aquest vicariat. Tot i aquesta oposició el nomenament del vicari de Montsó es va tirar endavant.

S’interpretava com que la indefinició en què és basava la butlla papal sobre l’àmbit de la jurisdicció atorgada al nou càrrec de vicari general podia convertir-se en la llavor d’un nou bisbat. Aquesta sospita va motivar el refús del capítol de la catedral de Lleida. Capítol on no hi faltaven preveres procedents d’Aragó. Un dels motius reals o suposats de l’establiment del vicariat era el de les distàncies geogràfiques; per això la resolució i enteniment dels assumptes era una tasca difícil.

L’any 1639 es replantejà l’organització de dit vicariat; aquest vicari hauria de ser nomenat pel bisbe de Lleida i actuaria en la seva total subordinació a aquest bisbe. Una de les tasques del vicari general de Montsó fora la de resoldre les causes judicials de la zona aragonesa. Aquesta situació perdurà fins l’any 1852 quan el, en aquell moment, bisbe de Lleida, Pere Ciril Uriz i Labayru, fent ús dels mateixos arguments sobre l’establiment vicarial, en va fer la supressió; tot i que les comunicacions no eren tan difícils. 

El bisbe Pere de Magarola morí a Lleida el 20 de desembre de 1634, sepultat a la seu lleidatana a prop de la capella de Santa Marta.

Mn. Ramiro Viola González