Més de 300 activitats per donar a conèixer el valor patrimonial d'unes 180 esglésies d'arreu del territori, la creació d'una xarxa que reuneix esglésies amb valor patrimonial notable i una oferta turística pròpia o 40 sessions per formar tècnics i professionals en diferents àmbits són alguns exemples de l'acció de Catalonia Sacra en els seus primers 10 anys de vida. Aquesta iniciativa dels deu bisbats amb seu a Catalunya per donar raó del patrimoni cultural de l'Església i donar-lo a conèixer acaba de complir 10 anys. Aquest dimarts 4 d'octubre, Catalonia Sacra ha celebrat l'efemèride en un acte a l'església del Monestir de Sant Pau del Camp de (Barcelona) on hi han participat -entre d'altres- els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) i representants institucionals.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, president del Secretariat Interdiocesà de Custòdia i Promoció de l'Art Sacre (SICPAS) que és l’organització que lidera Catalonia Sacra, ha sintetitzat en la seva intervenció els reptes que té Catalonia Sacra pels propers anys, un cop s'ha consolidat el seu paper com a agent rellevant en l'àmbit del patrimoni cultural català. «Cap endins, millorant la gestió global dels nostres equipaments i amb una més àmplia cooperació entre ells»; i cap enfora, «sumant còmplices i col·laboradors» que facilitin la gestió, manteniment i conservació i fent del patrimoni cultural una portada d'entrada al cristianisme; perquè visitar aquest patrimoni també té «un valor religiós».

El coordinador de Catalonia Sacra, Dani Font, ha estat l'encarregat de fer una mirada retrospectiva al camí fet. Aquesta dècada ha servit, segons Font, perquè l'Església hagi fet un «convenciment col·lectiu» per gestionar el patrimoni amb «una mirada oberta». Aquest fet es denota, a tall il·lustratiu, amb l'aposta dels diferents bisbats per professionals «joves i preparat tècnicament amb un bagatge institucional important» que, des de la independència de cada bisbat, s'està implicant per consolidar una proposta amb elements comuns a tot el territori. Font ha tancat la seva intervenció amb un record pel bisbe de Girona, Mons Francesc Pardo, traspassat ara fa uns mesos, i que ha estat «puntal imprescindible» perquè Catalonia Sacra tirés endavant.

En nom dels deu bisbats amb seu a Catalunya ha intervingut la delegada del Bisbat d'Urgell, Clara Arbués, que ha ressaltat el valor cultural del patrimoni present arreu del territori i la importància d'una bona gestió. La directora general del Patrimoni, Sònia Hernández que -conjuntament amb la directora general d'Afers Religiosos, Yvonne Griley, han estat els representants de la Generalitat de Catalunya- també ha destacat el pes que el patrimoni cultural de l'Església té en el conjunt d'elements patrimonials del Principat i en l'objectiu de seguir sumant sinergies entre església i administració.

En l'acte també s'han projectat diverses reflexions entorn els valors del patrimoni, a càrrec dels Dr. Marc Sureda (el valor litúrgic original), Mn. Robert Baró (el testimoni de la història), Dr. Francesc Miralpeix (la importància de la sociabilitat parroquial), Dra. Maria Garganté (santuaris, fe i paisatge) i Dr. Jordi Faulí (sobre els espais arquitectònics com a atmosferes espirituals).

Els arquebisbes de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella i de Tarragona, Mons. Joan Planellas, han estat els encarregats d'obrir i tancar l'acte i han fet una reflexió sobre la importància del patrimoni i el seu paper per entendre el propi relat de l'Església i la fe.