|06-10-25| El matí del diumenge 5 d’octubre, l’església de la Mercè de Lleida va acollir la celebració diocesana de la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, jornada que ha arribat a la seva 111a edició. El missatge d’aquesta Jornada ha estat “Migrants, missioners d’esperança”, amb el propòsit de destacar els valors humans i espirituals que els migrants aporten tant a l’Església com a la societat.

La cerimònia litúrgica va estar marcada per un ambient festiu i fraternal, comptant amb la comunitat local, però també amb persones procedents de països com Bolívia, Camerun, Colòmbia, Congo, Equador, Egipte, Guatemala, Guinea Bissau i Guinea Equatorial, Hondures, Mèxic, República de Moldàvia, Perú, Romania, Senegal, Ucraïna.

Presidida pel vicari general, Mn. Lluís Sallán, i concelebrada pel rector amfitrió, Mn. Vicente, i pel responsable de la Delegació Pastoral de les Migracions, Adrian Burca, la missa va ser un acte de profunda emoció, amb una càrrega espiritual molt important.

El missatge del Sant Pare Lleó XIX va servir de base per a tota la litúrgia. Hi ressalta la necessitat que els migrants i els refugiats siguin missatgers d’esperança, fins i tot en un món marcat per les guerres i ple d’obscuritat. Allà on siguin, han de ser testimonis de la fe en Jesús, que és pau i amor, juntament amb els germans de fe d’aquí. Un compromís que es va prendre no només per un dia, sinó per a tot el futur que ens espera.

Després de la celebració de la missa es va fer una tanda de testimonis de persones que han viscut la migració en la seva pròpia pell, però també de persones relacionades amb aquest àmbit. Emoció, il·lusió, tot un plaer escoltar les persones implicades.

Després de la missa, la trobada va continuar amb uns moments gastronòmics, artístics i esportius, en definitiva amb ganes de compartir tot allò que rebem des de la fe en un Déu que és Pare i Mare, el qui ens ajuda a recórrer el camí cap a la seva pàtria definitiva, la fe en el seu Fill únic, que fou perseguit com tants i tants refugiats, la fe en un Esperit que ens ajuda a obrir el cor davant de les injustícies i sentir-nos germans i germanes.