Estimats diocesans:

La vida de cadascú és un continu procés on uns esdeveniments o unes sensibilitats se solapen i no acabem de distingir les separacions dels fets en el temps o les diferències que cada un d'ells provoquen en nosaltres. Tot i això, és cert que la magnitud “temps” és fonamental per a la memòria i per al projecte; l'ésser humà necessita encaixar en aquest caseller temporal els moments més impactants de la seva vida que han motivat alegria o tristesa.

El mateix passa amb les institucions o amb els moviments col·lectius. Tots els períodes semblen iguals, però cada un té una singularitat que els identifica. I això passa quan parlem dels cursos. Fa un mes acomiadàvem i agraíem un curs. Ara, només quaranta dies després, parlem d'un de nou. I ens referim a un subjecte, la diòcesi de Lleida, que reuneix diversos milers de catòlics amb la mateixa base doctrinal i amb un exercici vital que es concreta en les paraules i els fets de Jesús de Natzaret. Això, viscut i transmès per l'Església durant dos mil anys i amb la pretensió que aquest missatge arribi a tots els pobles de la Terra.

La nostra diòcesi és molt antiga i moltes persones han compartit la seva fe en aquest espai determinat i han llegat la seva experiència eclesial de generació en generació fins arribar a nosaltres. Els agraïm el seu servei i demanem a Déu que, per la intercessió dels sants que han poblat aquestes terres, ens ajudin a ser més autèntics en la fe i a transmetre-la amb coratge.

Aquest curs que ara comença ha de ser un nou regal i un repte. És un temps nou que hem d'aprofitar per a una ajuda mútua entre els creients i entre les comunitats. També per reprendre l'ànim i predicar amb la nostra pròpia vida el missatge de Crist a tots aquells que han abandonat o s'han cansat de seguir-lo. Volem aportar a tota la societat la nostra missió de servei col·laborant amb tothom en la creció de grups humans on la dignitat de la persona sigui un referent essencial perquè concreta de forma manifiesta l'amor de Déu a cadascú de nosaltres; volem ajudar a viure la fraternitat anunciada per Jesucrist; volem prioritzar, des del nostre esforç i les tasques ordinàries, la nostra atenció als que més pateixen: malalts, sense sostre, migrants, exclosos o descartats, ancians o els que viuen en una soledat no buscada; volem, en definitiva, viure i ensenyar la solidaritat entre els éssers humans, que neix i està motivada per la caritat. Recordeu aquell text de sant Pau (1Cor 13, 13): “En una paraula, queden aquestes tres: la fe, l'esperança i l'amor. La més gran és l'amor”.

En aquest primer escrit desitjo assenyalar unes actituds necessàries tant en la vida personal com en la comunitària que ajudaran a afrontar aquest temps amb noves energies evitant el desencantament i la rutina. Deixarem per a un segon escrit els continguts que entre tots hem treballat i a què ens hem compromès. Tots dos, amb el marco de les propostes del Papa per a l'Església universal.

Desitjo que tots els cristians, jo mateix el primer, cultiveu la confiança en el Senyor i que la prolongueu a tots els que us envolten. Serà possible si teniu temps per a la pregària, per a la pràctica sacramental i per a l'exercici de la caritat. Que feu realitat la coherència entre la fe i les accions diàries. Que sigueu persones d'esperança. Que tingueu valentia per manifestar la vostra fe. Que visqueu amb alegria el servei diari als necessitats. Que sigueu clars, transparents, buscant sempre la unitat i la comunió.

Acabo convidant-vos als tres esdeveniments diocesans: la festa de l'enviament (21 de setembre), la Misa del Crisma (26 d'abril) i l'Assemblea Diocesana (25 de maig). És un motiu d'alegria trobar-nos tots, sacerdots, vida consagrada i laics, per fer visible el bé de la fe.

Amb el meu afecte i benedicció.

+Salvador Giménez, bisbe de Lleida.