Des que vaig escriure aquest comentari fins avui dia han canviat molt les circumstàncies del nostre món a causa del coronavirus que tant ens està preocupant a tots. Mantinc en allò fonamental el contingut de les meves paraules davant la Setmana Santa però aconsellant que respectem i complim les indicacions que ens fan pel bé comú les autoritats sanitàries. Són decisions que alteren els plans llargament preparats pels responsables de las Confraries, Germandats i Associacions als quals agraeixo molt sincerament la seva dedicació. Ens posem tots en mans de Déu i no oblidem en les nostres oracions a tots els afectats per aquesta pandèmia.
Benvolguts diocesans: Falten pocs dies per celebrar als temples i als carrers les últimes hores de Jesucrist, la seva Passió, Mort i Resurrecció. És un esdeveniment viscut amb intensitat per un bon nombre de cristians participant activament en els oficis divins, essent membres de les confraries i germandats de Setmana Santa o contemplant com a simples espectadors els passos o el recorregut del mateix Senyor.
Voldria convidar a tothom a viure amb coherència la fe que professem. Que ningú oblidi la importància del missatge de Jesús per a tota la humanitat i, en concret, per al nostre món occidental i per a la societat en la que es desenvolupa la nostra vida.
Recordeu, quan parlava de la religió en l’àmbit escolar, la meva referència als pilars de la civilització occidental. Va ser fa vuit dies. Me’n recordava quan llegia el lloc de la crucifixió de Jesús a la muntanya Gòlgota. Hi ha autors que fixen en tres muntanyes el patrimoni del nostre món. Acròpolis, Gòlgota i Palatino. Altres ho amplien a les ciutats representatives: Atenes, Jerusalem i Roma. Altres addueixen el contingut del saber universal: la filosofia, el cristianisme i el dret. I tots accepten que aquests coneixements generen una vida que s’allarga durant molts segles i que ha estat la base de la convivència social i el reconeixement clar i indefugible de la dignitat dels individus. Tal com ara coneixem el concepte de persona i de societat són un producte derivat de l’encreuament i solapament d’aquestes tres grans realitats. Em sembla que tots som deutors d’aquest impressionant llegat. I tots estem obligats a cuidar-lo i a evitar la seva desaparició o ocultació de la vida pública. Amb més raó els cristians per a qui constitueix la fe un dels pilars bàsics de la seva existència coadjuvant els altres dos al desenvolupament i a la plenitud de la seva mirada i del compromís amb el món.
Des d’aquesta argumentació hi cap una crida i un agraïment a tots els que fan possible les celebracions pasquals. Crida a què participeu amb autenticitat en totes les celebracions que pugueu. Que tots els cristians aprofundeixin en el misteri de Crist, mort i ressuscitat, fent de la seva presència en els diferents oficis cultuals i culturals un acte de conversió profunda en el seguiment del camí de la creu. Fins al Gòlgota.
Malgrat tot el que hem dit abans, sabem els cristians que la fe no està subjecta a les adherències culturals o als costums més o menys vigorosos del nostre poble. No es redueix a això la defensa que ara fem. La fe és l’adhesió a Jesucrist i la constant petició de la seva gràcia perquè ens concedeixi una vida bolcada a la seva alabança i a la dedicació constant i sincera als nostres germans, sobretot als que encarnen el patiment més profund. Amb la meva benedicció i afecte.
† Salvador Giménez Valls. Bisbe de Lleida