[10-10-25] L’Exhortació Apostòlica Dilexi te “T’he estimat” (Ap 3,9) sobre l’amor envers els pobres va ser signada pel Papa Lleó el 4 d’octubre de 2025, festa de sant Francesc d’Assís, i publicada aquest 9 d’octubre.

«Havent rebut com a herència aquest projecte, m’alegra fer-me’l meu —afegint-hi algunes reflexions— i proposar-lo a l’inici del meu pontificat, compartint el desig del meu estimat predecessor que tots els cristians puguin percebre la forta connexió que existeix entre l’amor de Crist i la seva crida a acostar-nos als pobres. De fet, també jo considero necessari insistir en aquest camí de santificació, perquè en la “crida a reconèixer-lo en els pobres i sofrents es revela el mateix cor de Crist, els seus sentiments i opcions més profundes, amb les quals tot sant intenta configurar-se”», escriu el Papa Lleó XIV (DT 3).

A l’ a Exhortació Apostòlica Dilexi te, el Sant Pare remarca: «estic convençut que l’opció preferencial pels pobres genera una renovació extraordinària tant a l’Església com a la societat, quan som capaços d’alliberar-nos de l’autoreferencialitat i aconseguim escoltar el seu crit» (DT 7). Però adverteix que aquesta «preferència» no indica mai un exclusivisme ni una discriminació envers altres grups, que en Déu serien impossibles; vol subratllar l’acció de Déu que es compadeix davant la pobresa i la feblesa de tota la humanitat i que, volent inaugurar un Regne de justícia, fraternitat i solidaritat, es preocupa particularment d’aquells que són discriminats i oprimits, i ens demana també a nosaltres, la seva Església, una opció ferma i radical a favor dels més febles» (DT 16).

Dilexi te subratlla també la importància de ser «una Església per als pobres» i adverteix que «no estem en l’horitzó de la beneficència, sinó de la Revelació» (DT 5). En aquesta línia, el document presenta «nombroses pàgines de l’Antic Testament en què Déu és presentat com a amic i alliberador dels pobres… “El cor de Déu té un lloc preferencial per als pobres […]. Tot el camí de la nostra redempció està marcat pels pobres”» (DT 17).

El Sant Pare remarca igualment que «el cristià no pot considerar els pobres només com un problema social: aquests són una “qüestió familiar”. Són “dels nostres”. La nostra relació amb ells no es pot reduir a una activitat o a una oficina de l’Església» (DT 104) i recorda l’ensenyament de sant Joan Pau II per reflexionar «sobre el paper actiu dels pobres en la renovació de l’Església i de la societat, deixant enrere el paternalisme de la mera assistència a les seves necessitats immediates» (DT 87).

A més, Dilexi te explica que «els més pobres no són mers objectes de compassió, sinó mestres de l’Evangeli. No es tracta de “portar-los a Déu”, sinó de trobar-lo entre ells» (DT 79), perquè «si és veritat que els pobres són sostinguts per aquells que tenen mitjans econòmics, també es pot afirmar amb certesa el contrari. Aquesta és una experiència sorprenent corroborada per la mateixa tradició cristiana i que esdevé un veritable punt d’inflexió en la nostra vida personal, quan ens adonem que justament els pobres són els qui ens evangelitzen» (DT 109).