El 25 d’abril, diumenge del Bon Pastor, celebrem la Jornada Mundial per les Vocacions i la Jornada de les Vocacions Natives.

 

Unes jornades lligades per molts punts en comú, que poden resumir-se tal i com ho ha expressat el Papa Francesc amb una idea encisadora: “Nosaltres no tenim un producte per vendre, sinó una vida per comunicar...”. Un autèntic desafiament per tots nosaltres.

 

Dins d’aquest esperit s’ajusta el lema de la jornada de les vocacions natives: PER A QUI SÓC JO?

 

Que no és un altra cosa que una reflexió en veu alta per a la mateixa comunitat cristiana, més enllà de la resposta personal que s’hagi donat a la invitació de Déu. Tota vocació és una afirmació individual i personal davant d’una crida, però necessita assolir una imprescindible base comunitària. De ben segur que si aquest aspecte comunitari no existeix, la suposada vocació serà una pretensió il·lusòria.

 

Si manca la comunitat, desapareixerà el sentit de compartir i de servir. S’acabaran vivint realitats individuals aïllades del món real.

 

Emmarcats en aquesta crida missionera, les vocacions a la vida consagrada, religiosa i sacerdotal arreu del món són el més clar reflex d’una manera de veure i viure la fe i la missió. Les comunitats que semblava que només podien viure si rebien des de fora, ara descobrim que son protagonistes a l’hora de donar i compartir. Les vocacions sorgides en les terres de primer anunci de l’Evangeli són les vocacions de tota la comunitat eclesial arreu del món.

 

Les anomenades vocacions natives, tantes vegades sentides com a una realitat llunyana de la vivència de cada dia, entren en el més autèntic reflex de l’experiència religiosa, en el sí mateix de l’Església, que tal i com ens recorda el Concili Vaticà II: “És essencialment missionera”. Per això aquestes vocacions es converteixen en les vocacions de tota l’Església.

 

El material disponible per a preparar la celebració d’aquest dia és abundant, ben elaborat, il·luminador i molt ric. Una invitació a conèixer millor l’ànima de la jornada.

 

Ens hem de repetir tots plegats, una i altre vegada: PER A QUI SÓC JO? Amb sinceritat, honestedat i atreviment. Aleshores descobrirem que no fem referència al COM sinó al QUI de la nostra pròpia fe. Una veritable provocació personal, que necessita tota la comunitat, tots i cada un del cristians de l’Església.

 

Una proposta sorprenent, que té tantes cares, actituds, vivències i cultures, com respostes a la crida vocacional es puguin trobar arreu del món. Però amb l’única raó de ser: anunciar.

 

 

DELEGATS/ES DE LES DIÒCESIS AMB SEU A CATALUNYA