“Tots els sants tenen vuitada”, assegura la dita. És per això que en la festa de Sant Josep, de tant arrelament a casa nostra per bé que com diu un altra dita “De joseps, joans i ases, n’hi ha a totes les cases”; volia fer-vos memòria històrica de l’altar que la Catedral Nova de Lleida dedicà ara fa mig segle al pare de Jesús. L’ocasió s’ho val i més quan s’escau en aquets any pandèmic de 2021, proclamat pel Papa Francesc “l’Any de Sant Josep”, amb motiu del 150 aniversari de la seva proclamació com a patró de l’església universal.
Fou l’any 1962 quan el bisbe Aurelio del Pino Gómez volgué recuperar per la Catedral Nova recentment restaurada, l’altar dedicat a Sant Josep que hi havia abans de la Guerra Civil. D’acord amb la voluntat episcopal, els Canonges de la Catedral endeguen el projecte encomanant l’obra a l’arquitecte José Antonio Sanchis, que projectaria un retaule de sòbries línies neoclàssiques i que fou bastit en talla de fusta pel tallista lleidatà Ramon Borràs. Però el projecte que havia començant amb molta empenta quedà a mig fer per manca de finançament, amb el retaule acabat però sense policromar.
És en aquest moment d’incertesa, quan l’any 1966 el Capítol Catedral encomanà al canonge lectoral Dr. José Luján, la realització de les gestions necessàries que fessin possible concloure l’obra. El P. Luján, nom amb el qual era conegut entre els lleidatans, estava considerat el canonge més popular degut a les seves obres d’apostolat social i alhora també per la seva reconeguda capacitat de bon comunicador, que exercia amb molt d’èxit en un programa radiofònic anomenat “A la Verdad por la Caridad”, dedicat a recaptar diners per a les famílies més necessitades i que s’emetia tots els vespres per les ones de Ràdio Lleida, amb un èxit indiscutible.
Així fou com es va crear una comissió presidida pel mateix P. Luján, que endegà una campanya entre tots els lleidatans que portaven el nom de Josep o Josepa, per tal de recollir els suficients diners per poder cloure aquell projecte, fins aleshores estroncat i que fos alhora una homenatge popular de la ciutat de Lleida a Sant Josep. Tots van rebre una carta en la qual se’ls convidava a col·laborar econòmicament, a fi i efecte de poder finalitzar l’altar dedicat al seu Patró i la resposta dels pepitos i pepites va
ser suficientment generosa com per fer possible, juntament amb l’aportació del Capítol Catedral, el seu acabament.
Calia també triar un escultor que fes la imatge del Sant i el P. Luján proposà al Capítol Catedral el nom de l’escultor lleidatà Jaume Gort, que havia acabat d’esculpir l’extraordinària talla de Sant Jaume dels Fanalets i que acceptà l’encàrrec amb molta il·lusió. A tal fi, presentà un esbós dibuixat en paper i una maqueta en fusta. Però una inesperada malaltia de l’escultor, que el duria finalment a la mort un 9 de novembre de 1966, van impedir que aquell Sant Josep arribés a la fi. Tot i aquest trist desenllaç pel que fa a la imatge, sí que li va donar temps a l’escultor Gort de tallar en fusta els dos àngels que coronen el retaule. Finalment la imatge va ser encomanada amb uns imatgers d’Olot, que van tallar-la amb fusta de Maple o Arce, procedent del Nord d’Europa, amb un pes de 150 quilos i un estil molt actual i modern. La base del retaule i l’altar de marbre, són obra de Josep Argilés.
Pel que fa als treballs de policromia i daurats realitzats amb pa d’or i pàtines, els dugué a terme l’artesà Manuel Uceda amb l’ajut d’altres artesans com Josep Cano “Pepín. En una recent conversa mantinguda en el seu petitó taller del Carrer La Palma, Uceda ho recordava amb certa nostàlgia: “Jordi, he de dir-te que vam treballar durant dos mesos amb molta il·lusió, ja que per a nosaltres era una feina important i és un dels treballs del que n’estic més content. Després de 50 anys els daurats del retaule s’han conservat gairebé intactes, el mires i sembla com si fos nou”.
Iniciat el 1962, l’altar de Sant Josep de la Catedral Nova de Lleida veuria la seva culminació 9 anys després. L’inaugurà el bisbe d’aleshores Ramon Malla, successor de qui l’havia encarregat, acompanyat en la solemne cerimònia de benedicció pel P. Luján, aquell loquaç canonge que ho havia fet possible. I tot això, succeí davant la encuriosida mirada d’un escolanet de 12 anys, revestit amb una sotaneta vermella i roquet blanc, que duia un dels cirials de la comitiva cerimonial i aquest no era altre que un servidor de vostès, que aleshores i ara en dono testimoni. Fou el 18 de març de l’any 1971, vigília de la festa de Sant Josep, fa tot just 50 anys.
(Article publicat al diari “La Mañana” el dia 20 de març de 2021)
Per: Jordi Curcó
Historiador i periodista