|16-05-24| Davant les notícies que s'estan succeint des del 13 de maig passat sobre el Monestir de Germanes Pobres de Santa Clara a les dues seus de Belorado i Orduña, recolzant el comunicat de l'arquebisbat de Burgos i del bisbat de Vitòria i reafirmant l'adhesió de l'Església que pelegrina a Espanya al papa Francesc, amb la mà estesa a aquestes germanes, la Comissió Episcopal per a la Vida Consagrada (CEVC) volem manifestar el següent:
-
Al mateix temps que apreciem i agraïm el do de tantes germanes clarisses que viuen en comunió amb l'Església i l'enriqueixen a moltes diòcesis d'Espanya, lamentem profundament la declaració de ruptura de la comunió amb l'Església Catòlica continguda a la carta de l'abadessa del Monestir de Belorado amb data 13 de maig i al denominat “Manifiest catòlic”, datat el 8 de maig del present any.
-
El contingut del dit “manifest” es correspon amb el que propugnen aquells que neguen la validesa del Concili Vaticà II i són anomenats “sedevacantistes”. El text sembla inspirar-se en els principis bàsics d'aquest corrent i, concretament, entronca amb un grup que és considerat una secta per diversos experts.
-
El to ofensiu i recriminatori del “manifest” i de la “carta”, així com alguns termes –per exemple, el de la “submissió” a un fals bisbe i suposat líder d'una secta–, no són propis de la manera habitual de comunicar-se d'aquestes germanes, que ara es manifesten públicament no només en les paraules escrites de l'abadessa, sinó també en mitjans de comunicació abundant en expressions confuses que semblen fruit d'enganys.
-
Considerem que els motius de descontentament adduïts a la carta esmentada tenen vies de solució diferents de la determinació que s'hi expressa i no trobem relació proporcionada entre les causes exposades i la conclusió a què s'arriba.
-
Sol·licitem que cada germana del Monestir de Belorado i Orduña, en l'exercici de la seva llibertat de consciència, pugui expressar la seva postura davant de la decisió que comunica l'abadessa. De fet, el desenvolupament dels esdeveniments suggereix que no totes les germanes subscriuen la “carta” de l'abadessa.
-
Demanem igualment l'obertura de totes les germanes de la comunitat al diàleg amb bisbes, sacerdots, persones consagrades, germans i germanes de l'Església Catòlica que, fidels a la veritat i en comunió amb el papa Francesc, busquen el bé per a aquest Monestir i per a cada germana clarissa.
- Finalment, volem posar aquests esdeveniments davant el Senyor Jesús, esperança que no defrauda, com afirma el papa Francesc a la butlla de convocació del Jubileu Ordinari de l'Any 2025. En virtut de la nostra missió de vetllar per i acompanyar la vida consagrada a Espanya, ens comprometem a continuar esforçant-nos a treballar per la comunió fraterna a l'Església; evitar postures extremes i polaritzacions; incrementar el discerniment espiritual en la vida quotidiana, personalment i comunitària; créixer en l'escolta als germans a la llum de l'Esperit Sant, com indica el camí sinodal, i tenir cura de les relacions fraternes entre tots els membres de l'Església.
Encomanem al Senyor, per intercessió de la Mare de Déu, Mare de l'Església, de santa Clara i de sant Francesc d'Assís, a les germanes de Belorado i Orduña i a les altres germanes clarisses que poguessin necessitar ajuda i consol, així com a la vida consagrada en conjunt, en particular a la vida contemplativa, el record de la qual es farà especialment viu d'aquí a poc, en la Solemnitat de la Santíssima Trinitat.
La Jornada Pro Orantibus 2024, sota el lema «Contemplant el teu rostre, aprenem a dir: “Feu-vos la vostra voluntat!”», posa en relleu que la fidelitat a la voluntat divina, expressada a través de les mediacions eclesials, ha d'animar sempre el cor i les obres dels qui, abraçant aquesta forma de vida, «deixem per un moment de considerar el nostre propi interès per acollir el voler del Pare» (CEVC, Presentació Materials Pro-Orantibus, 2024, p. 4).
No podem sinó estar agraïts a «tants homes i dones que al llarg dels segles i al llarg del món han lliurat la seva vida a aquesta vocació orant de lliurament radical. En la seva existència transfigurada a la llum del rostre de Crist trobem —avui i sempre— un motiu esperançat d'acció de gràcies i un agulló viu que ens esperona cap a una obediència cada vegada més gran en la mateixa vivència de la fe» (CEVC, Presentació Materials Pro-Orantibus, 2024, p. 5).