Aquesta nota doctrinal va ser aprovada pels bisbes membres de la Comissió Episcopal per a la Doctrina de la Fe en la seva reunió CCLVI d'1 de febrer de 2022 i la Comissió Permanent de la CEE va autoritzar la seua publicació en la seua CCLVIII reunió dels dies 8-9 de març de 2022.

La Comissió Permanent va aprovar en la seua reunió del 8 i 9 de març la publicació d'una nota doctrinal sobre l'objecció de consciència de la Comissió Episcopal per a la Doctrina de la Fe.

Des de fa unes dècades estem assistint a un procés d'aprovació de lleis en les quals la vida humana queda greument desprotegida. És un procés que no ha acabat. A mesura que aquestes lleis es radicalitzen, perquè els comportaments que abans estaven despenalitzats passen ara a considerar-se drets dels ciutadans, es dificulta l'objecció de consciència dels qui s'oposen a col·laborar en aquestes pràctiques. La present nota intenta oferir criteris i principis a tindre en compte per a afrontar aquesta problemàtica.

Es tracta d'una nota doctrinal perquè part de principis de moral fonamental, com la dignitat de la consciència, i de Doctrina Social de l'Església, com la llibertat religiosa i de consciència, la missió de l'Estat, la naturalesa dels drets humans, etc. El text ofereix als catòlics el dret i el deure que tenen d'oposar-se activament a realitzar aquelles accions que atempten contra les exigències de la fe cristiana o els seus valors fonamentals.

En el marc de l'antropologia cristiana, el text que es presenta parteix de la doctrina sobre la llibertat humana i cristiana, expressada en l'encíclica Veritatis splendor. La llibertat humana no es pot separar del respecte als altres drets humans que són universals, inviolables i, per tant, inseparables entre ells; drets que no depenen de la voluntat dels governants, sinó que deriven de la dignitat humana i del fet que l'ésser humà ha sigut creat per Déu.

En la cultura actual, els drets personals no són vistos límits que l'Estat no pot traspassar en la seua relació amb les persones, sinó com a expressió dels propis desitjos subjectius. Per això, actualment molts catòlics viuen en conflicte entre el que les lleis promouen i les seues pròpies conviccions morals. El text assenyala com el dret a la llibertat religiosa i de consciència és un dret fonamental que pot servir com a indicador del vertader respecte a tots els drets humans.

La dignitat de la consciència humana exigeix que les seues decisions s'inspiren sempre en uns principis bàsics de moralitat que tenen un valor universal. Principis com l'obligació que tot ésser humà ha de buscar la veritat i el bé; de fer el qué sap que és just i recte; de tractar als altres com li agradaria que el tractaren a ell; de no fer als altres el qué no li agradaria que no li feren; de fer el bé i evitar el mal, etc.

Per part seua, la missió de l'Estat ha de respectar l'autonomia i la llibertat de les persones, el principi de subsidiarietat i els seus límits en l'exercici del poder. Quan els poders públics s'erigeixen en difusors d'una determinada ideologia o en promotors d'uns certs valors morals que són opinables, estan traspassant el límit de la seua missió.

També l'objecció de consciència té les seues limitacions: no es pot objectar a qualsevol llei, sinó a aquelles que atempten contra elements essencials de la pròpia religió o les que minen els fonaments de la dignitat humana i de la convivència basada en la justícia. El deure de l'Estat de reconéixer aquest dret i no discriminar als qui l'exerceixen és paral·lel a l'obligació dels cristians d'evitar qualsevol tipus de cooperació material o formal directa amb aquells actes que atempten contra el dret a la vida, i qualsevol acció que puga ser interpretada com a cooperació, encara que siga indirecta, o aprovació d'aquests actes.

El document conclou amb un apartat titulat “La llibertat cristiana”. El que moltes vegades humanament sembla impossible, per la gràcia de Déu és possible per a qui viu una existència cristiana autèntica en la fe, l'esperança i la caritat, això és en la llibertat, perquè qui està unit a Crist no es deixa véncer per la por davant la pressió d'una cultura que enfosqueix els valors que dignifiquen a l'ésser humà.

En el document adjunt teniu el text de la nota doctrinal.