[15-04-25] VILLA BORGHESE (I)

 

VILLA BORGHESE

Benvolguts pelegrins, aquesta vegada us he triat un espai majoritàriament verd que es troba enmig de la trama urbana de Roma. De fet, us parlaré d’uns jardins i d’uns petits boscos naturals, però alhora “manufacturats”, conduïts i arranjats per la mà de l’home. En concret us parlaré de la bufona “villa” d’esbarjo de la família Borghese envoltada de natura. Es troba al centre de Roma i conforma el parc natural més visitat de la ciutat. És un dels més grans d’Europa. Certament, als pelegrins del Jubileu 2025 també us pot anar molt bé descansar i passejar-vos tranquil·lament pels impressionants espais naturals de Roma.

 

PAISATGE I ARQUITECTURA

Mireu, l'elegant Villa Borghese –i tot el seu formidable entorn verd– conjuga un edifici sobri de llenguatge tardoclàssic (creat el 1605, restaurat el 1995) amb un dels paisatges més bonics d'Itàlia i Europa. Tot ell està solcat de monuments, fonts i escultures diverses. Com he dit, és un benvingut recés de pau. Bellíssim. Roma, com molt poques altres ciutats del món, ofereix sovint això: molts espais de pau anímica, natural i ecològica; espais que el visitant ha de saber descobrir, atrapar i assaborir per descansar i revitalitzar-se a si mateix.

 

UNA VILA DE SOMNI

Us he de dir, en primer lloc, que els Borghese són una important família nobiliària romana de la qual han sortit papes i diversos cardenals; o sigui, que és una família d’abolengo, de molt alt llinatge. Com s’ha dit, aquesta “villa” és un espai verd que anima i eleva l'esperit; un paisatge exuberant i impressionant que no acaba mai (80 hectàrees); només li guanya en extensió la Villa Doria Pamphili amb 180 ha. La de Borghese està ubicada al turó urbanitzat del Pincio, als peus del qual, a la zona oest, es troba l'atractiva, popular i sempre concorreguda Piazza del Popolo (Plaça del Poble). Per descomptat, fascina la vista occidental, mirant a Piazza del Popolo, que s'obté des de l'àmplia i assolellada Plaça de Napoleó de Villa Borghese, especialment als ocasos vespertins. Aquests jardins van ser totalment privats fins a 1902; l'any següent van ser adquirits per l'Ajuntament de Roma i oberts al públic el 12 de juliol de 1903.

 

UN EDIFICI REEIXIT

Aquesta formosa “villa” va ser construïda el 1605 pels arquitectes Flaminio Ponzio, i Giovanni Vasanzio (aquest últim en realitat és el nòrdic Jan Van Santen), seguint ordres de l'opulent cardenal Scipione Borghese, mecenes de Bernini i nebot (“nipote”) de l'influent papa Pau V, Borghese, pontífex entre 1605 i 1621, a qui potser se'l recordarà, no només per la citada i per descomptat decisiva ampliació de la Basílica de Sant Pere, sinó també per haver tractat, de forma una mica indeguda, de silenciar Galileo Galilei (1564-1642), defensor de l'heliocentrisme copernicà.

 

LA SANTA INQUISICIÓ VA FER CALLAR GALILEO GALILEI.

Tots podem cometre errors, i això li va passar a l’Església del segle XVII. És a dir, va sancionar al defensor de la idea encertada –i ben demostrada– que no és la terra el centre de l'univers, com es pensava, sinó el sol. En canvi, el geocentrisme o model geocèntric que situava la terra completament immòbil al centre de l'univers, es va sostenir des de l'astrònom grec Claudi Ptolemeu (s. II) fins al segle XVI, quan aquest bon clergue polonès, reflexiu, pacient, empíric, matemàtic, físic i astrònom, Nicolau Copernico, va publicar el 1543, ja a títol pòstum, el seu De revolutionibus orbium coelestium (“Sobre els girs dels cossos celestes”). Des de llavors, la història de la ciència, i també l'Església, encara que amb una mica de retard, han reconegut la indiscutible revolució copernicana. Us prometo, amics pelegrins, que la setmana vinent reprendré la descripció dels jardins... i quelcom de més.

 

Ximo Company. Delegació de Patrimoni Artístic

 

Foto: Temple d’Esculapi (Asclepi en grec), déu de la Medicina, al Jardí del Llac, 1785-1790, Villa Borghese, Roma. El temple, grec, d’ordre jònic, és una recreació romàntica feta per l’aquitecte romà Antonio Asprucci amb l’ajut del seu fill Mario Asprucci, també arquitecte, i del pintor italià Christopher Unterperger. L’estàtua d’Esculapi, de marbre blanc, de 3,5 m d’alçada, la van trobar a una excavació feta a Roma el 1549. La va adquirir Marco Antonio IV Borghese el 1784, llavors propietari de la Villa. El “Jardí del Llac” fou restaurat entre 2013 i 2014.