[22-04-25] VILLA BORGHESE (II)

JARDINS REPARADORS I PACIFICADORS

Com dèiem la setmana passada, els pelegrins que viatgen a Roma en un Any Sant també tenen dret a estones d’esbarjo, de pau exterior i interior. I la natura, prou que ho sabem tots, ajuda a retrobar aquesta pau.

FILIACIÓ ESTILÍSTICA DELS ENCISADORS JARDINS BORGHESE

Mireu, les característiques d'aquests espectaculars i variats jardins de Villa Borghese, són afins, si més no quan els van concebre en un inici (s. XVII), al gust bucòlic de la Roma antiga, de la Roma clàssica; així són, encara, per exemple, les restes dels bells i inconfusiblement clàssics Jardins de Lúcul, un famós cònsol i militar romà del segle I aC, que aleshores estaven carregats de saborosos —i llavors molt poc coneguts— préssecs, cireres i albercocs; vestigis una mica arqueològics d'aquests llegendaris jardins que actualment encara es troben i es poden veure a la muntanya pinciana (o el turó pincià) de Villa Borghese. Un turó que fou remodelat el 1834 pel famós arquitecte i urbanista neoclàssic, Giuseppe Valadier, autor també de la Piazza del Popolo que precisament es troba als peus de ponent del famós  turó del Pincio.

TOCS LONDINENCS A ROMA

Però, a més de la intervenció de Valadier, més endavant el conjunt de tots aquests jardins de Villa Borghese van ser modificats i intervinguts, encara al segle XIX, tot tenint en compte el sofisticat estil anglès, victorià per a més senyes, del Hyde Parc londinenc, aleshores tan de moda a l'Europa vuitcentista. Aquesta intervenció fou realitzada pel bon arquitecte piemontès Luigi Canina, qui a partir de 1845 va freqüentar les visites a Anglaterra, on molt aviat es va deixar seduir per les noves propostes britàniques de Joseph Paxton, autor del famós i emblemàtic Cristall Palace Park de Londres.

ELS JARDINS DE L’ABUNDOR, UBÈRRIMS

Des de llavors et pots trobar passejant per aquests jardins un munt de varietats botàniques i zoològiques, entre nenúfars, tortugues, perques i carpes, juntament amb coloms, ànecs, cignes, oques i gavines. I tot plegat gaudint d'un singular paratge natural cafit de plantes i arbres exòtics, pins pinyoners (el famós pi romà), bambús, xiprers, alsines, sureres, tarongers, plataners orientals, paulònies turmentoses (un arbre originari de la Xina), camforers, magnolis, etc. En fi, tot ajuda a veure la inequívoca i amorosa mà de Déu en cada racó de la creació. Tant de bo que el Jubileu 2025 ens faci veure i comprendre aquesta presència de Déu en les obres d’art, en la natura... i, sobretot, en nosaltres mateixos.

EL LLAC DE VILLA BORGHESE O EL JARDÍ DEL LLAC

Finalment, deixeu-me dir alguna coseta més sobre el famós Llac de Villa Borghese o Jardí del llac (1766), al que ja ens vam referir la setmana passada. Fou projectat en clau neoclàssica pel citat arquitecte romà Antonio Asprucci, si bé, per a la seva configuració definitiva va ser ajudat pel paisatgista i pintor britànic Jacob More. Aquí, al fons del llac, dalt d'una mena d'illot artificial, se situa el ben resolt Temple d'Esculapi (déu romà de la medicina, Asclepi en grec) d'estil jònic (però construït amb un ideari neoclàssic), amb quatre robustes columnes centrals (és, per tant, tetràstil), l'estàtua de la qual en marbre, exempta, de 3,5 metres d'alçada, trobada molt a prop d’un Mausoleu d'August, presideix el seu interior.

LLOA A ESCULAPI, DÉU DE LA MEDICINA

Aquí s'observa amb claredat com el déu Esculapi sosté a la mà dreta una vara de xiprer, símbol de la seva saviesa mèdica. Una vara per on s'enrosca la mítica serp (signum Aescolapii), emblema que encara veiem a moltes de les nostres farmàcies, i que significa el gran poder d'Esculapi en la curació dels malalts. Als dos costats del Temple d’Esculapi, en dos petits promontoris, hi veiem dues seductores nimfes de marbre blanc. Himera, a l’esquerra, que és la personificació del riu homònim de Sicília, obra de l’escultor Vincenzo Pacetti el 1787, i Tungria, a l’esquerra, esculpida per Agostino Pena, també el 1787.

Ximo Company. Delegació de Patrimoni Artístic

Foto: Font dels cavalls marins, marbre. 1790-1791, Villa Boghese. Fou encarregada per Marcantonio IV Borghese. La va dissenyar el pintor tirolès Cristoforo Unterperger i fou esculpida per Vincenzo Pacetti. Veiem dins d’una gran banyera circular excavada a terra, quatre cavalls de mar, amb les potes aixecades i els cossos en forma de peix.