[29-04-25] VILLA BORGUESE (III)

PODREM ENGUANY, DE DEBÒ, VIATJAR A ROMA?

Benvolguts pelegrins, no sé si finalment podrem viatjar a Roma durant aquest any 2025. Qui ho sap. Déu dirà. Tanmateix, sempre podrem guanyar-nos el Jubileu a la nostra benvolguda Catedral de Lleida. I, aleshores, potser ens podrem recrear alguna estoneta en aquests modestos texts per conèixer algunes obres excepcionals de la Història de l’Art Universal que es conserven a Roma.

DE MOMENT, PODEM EDUCAR ELS ULLS DE L’ÀNIMA

En concret hi ha molt a dir i a veure, encara, referits a la Villa Borghese. Perquè, aquí, a més de la gran riquesa dels seus jardins (horti), de les seves abundants fonts, dels seus rierols i salts d'aigua, els cignes, estruços, exòtics paons, estàtues de personatges famosos, com Dante, Petrarca, Maquiavel o el citat Goethe, i la prolífica fertilitat de la seva infinitament variada arbreda, aquí hi ha la famosa Galleria Borghese, que constitueix un dels museus més rics i selectes de Roma i del món. Només el continent, és a dir, les parets o l'espai arquitectònic i decoratiu de la “villa”, plens de sofisticats estucs, mosaics i columnes esveltes d'elegants i policroms marbres, ja és en si una incomparable obra mestra. Doncs bé, als pelegrins de l’Any Sant 2025 també els pot anar bé contemplar aquestes meravelles, bé sigui in situ, a Roma estant, o bé reflexionant de forma visual al voltant d’algunes obres d’art que ara citarem. Això sí, ho hem de fer amb els nostre ulls biològics, és clar que sí, però també amb els intransferibles ulls de la nostra ànima; amb l’oculata fides que dèiem fa unes setmanes, és a dir, amb la fe que “veu” (com veu Déu), o amb els “ulls de la fe”. Tots podem educar els nostres ulls. Primera lliçó: veure menys (quantitativament parlant) i veure millor, a poc a poc, seleccionant i assaborint molt bé allò que veiem. Sense cap fretura.

UN ESPECTACULAR MUSEU D'ESCULTURES SUBLIMS, PRESIDIT PER UN IMMENS BERNINI

Pel que fa al museu pròpiament dit cal significar que estem davant d'un centre expositiu molt peculiar que conté algunes de les obres escultòriques més belles i importants del món, com ara el dinàmic David, obra incomparable de Gian Lorenzo Bernini, que va ser realitzada el 1623, comptant només amb vint-i-dos anys. Recordem que David va ser un diminut pastor jueu que va arribar a ser profeta i rei del seu poble i que amb tan sols una pedra i una fona va derrotar el seu pitjor enemic, el gegant i invencible Goliat, líder dels filisteus. Si ens hi fixem comprovarem que és una figura veritablement viva, intensa i plenament segura i convençuda de la seva victòria, perquè s’hi empara amb Déu. Una extraordinària peça de marbre que veiem com es recaragola i cobra vida d'una manera única i proverbial.

LA PLENITUD DEL BARROC ESCULTÒRIC

Del mateix Bernini també n'és d’espectacular el subtil, refinat i cinètic conjunt marmori d'Apol·lo i Dafne. Apol·lo és un atractiu i irresistible déu grecoromà. Dafne és una bellíssima nimfa o deessa menor grega, el veritable nom de la qual significa "llorer", i que va voler ser ardorosament seduïda i posseïda per Apol·lo. Es tracta d'una veritable obra mestra, novament realitzada amb un vaporós i molt dúctil marbre blanc que mostra el moment màgic en què Dafne, a punt de ser posseïda, refusa l'amor d'Apol·lo gràcies a la protecció del seu pare, el déu Peneu, que la converteix en llorer. En el fons, és la lluita de l’ànima neta que malda per conservar-se pura.

UNA ESCULTURA QUE S’ENROSCA I S’ENFILA CAP AMUNT

I també de Bernini és el dinàmic Rapte de Proserpina (la deessa grega Persèfone), representat en una enroscada forma ascendent. Va ser un rapte indegut del déu romà de l'inframon, Plutó, a l'atractiva i fèrtil deessa romana; aquesta, acostumada ara a viure a l'inframon Hades (l'infern i lúgubre estatge dels morts) va acabar sent una deïtat de la vida, mort i resurrecció, especialment pel que fa a les diverses etapes i ritmes de la natura: tardor, hivern, primavera i estiu. Afortunadament, el complicat món de la mitologia (i del pensament humà d’aquell temps) ha cedit el pas a la visió d’un món monoteista, bellíssim, molt menys complicar, estimat, purificat i redimit per Jesús de Natzaret, el veritable Déu fet home.

Ximo Company. Delegació de Patrimoni Artístic

Foto: Bernini, David, marbre, 1624, Galleria Borghese, Roma.