[20-05-25] FONTANA DI TREVI (I)

LA GRAN FESTA DE L'AIGUA ROMANA

Roma és també la ciutat de les fonts, la ciutat d’aigua (la “Città dell’Acqua”). I l’aigua és vida, abundor, riquesa, alegria, fecunditat... i regeneració: per l’aigua del Baptisme som alliberats del pecat i regenerats com a fills de Déu. L’aigua, doncs, reconforta, calma la set i omple de pau i benestar els assedegats.

LA FONT MÉS FAMOSA DEL MÓN

Així les coses, aquesta setmana, benvolguts pelegrins, us proposo “remullar” l’Any Sant amb l’aigua de la font més famosa de Roma i del món: la Fontana di Trevi. Aquesta és la font més important, alegre i refrescant de tot Roma; la més popular, la més coneguda i emblemàtica de la ciutat; la més “humida”. Una font veritablement espectacular. Famosa i molt recordada al món sencer; de fet, els pelegrins i turistes de parla anglesa la consideren “the most beautiful fountain in the world” (la font més agraciada i bella del món). És obra del bon arquitecte i escultor romà Nicola Salvi el 1732, encara que aquest va morir el 1751, uns anys abans de la seva definitiva finalització el 1762, realitzada ja pel seu deixeble Giuseppe Pannini. La Fontana di Trevi, com tantes altres fonts romanes, celebra l'aigua com un preuat i fecund tresor. Celebra el líquid màgic de la vida i el que aquest significa: la fertilitat, la gran riquesa i abundància de Roma. Sense aigua, sense tanta esplendidesa aqüífera, Roma no seria Roma.

UNA MUNTANYA DE PEDRA SEMPRE HUMIDA I REFRESCANT

És per això que la Fontana di Trevi, tota de pedra, també pot contemplar-se com un veritable –i molt genuí– amfiteatre romà dedicat a aquest gran bé que és el do de l'aigua, amb la seva “arena” o escenari arquitectònic-escultòric al fons, i amb la seva sempre nodrida “càvea” (graderia pels espectadors) semicircular que no només circumda, sinó que fins i tot venera i deïfica la riquesa de l'aigua.

EL DÉU NEPTÚ

Presideix la seva composició una figura gegantina de Neptú, déu de l'aigua i dels oceans, obra de l'escultor romà Pietro Bracci, escultura que apareix al buit de l'imponent arc de triomf central, situada al darrere dels seus principals ajudants, dos tritons (missatgers de les profunditats marines) i dos poderosos hipocamps o cavalls de mar, que són els encarregats de conduir i distribuir per tot arreu i magnànimament aquesta beneïda aigua de Roma i per als romans. Els noms d’aquests hipocamps alats són: Plácid, símbol de la tranquil·litat de les aigües, i Agitat, símbol de la força violenta de l’aigua

ORÍGENS I SIGNIFICAT

Els orígens d’aquesta important font es remunten al segle I quan el famós general romà Agripa va encarregar la construcció d’un canal (aqüeducte) de 20 km destinat a conduir fins a Roma l’abundant aigua d’una font natural que una jove donzella romana, verge, anomenada Trivia (d'aquí, potser, ve el nom de Trevi per a la nostra font) acabava de descobrir i que de seguit va mostrar a un grup de soldats (legionarius) romans. Aquesta va ser la raó per la qual aquesta font va rebre des de llavors el nom d'Acqua Vergine (Aigua Verge, en al·lusió a aquella donzella verge), i que l'escena d'aquest miraculós descobriment s'hagi immortalitzat en l'atractiu relleu que podem veure a la part alta de la dreta de la font, obra de Giovanni Battista Grossi, situat per sobre d’una figura femenina emmarcada en un nínxol rectangular que representa l'al·legoria de la “Salubritat”; a l'altre extrem, part esquerra, i equilibrant la composició, veiem un altre relleu, aquesta vegada amb una escena on Agripa aprova amb bons ulls el feliç projecte de l'aqüeducte, situada també per sobre d'una altra al·legoria en forma de figura femenina, aquesta vegada representant la benvinguda “Abundància” de l'aigua, i emmarcada de nou en un nínxol rectangular; ambdues figures al·legòriques són obra del bon l'escultor florentí Filippo della Valle (1698-1768) fetes cap el 1760.

ES VAN FER ALTRES PROPOSTES PER A LA CONSTRUCCIÓ DE LA FONTANA DE TREVI

Hem de saber que un segle abans de la intervenció de l’arquitecte Nicola Salvi al segle XVIII, el poderós i culte Urbà VIII, Barberini, va encarregar el 1640 a Bernini la remodelació d'aquesta font. Sabem, fins i tot, que el papa va haver d’augmentar l’impost del vi del romans per fer front a les despeses de la nova font. Tanmateix, per la successió de diversos imprevistos això no va poder ser una realitat fins noranta anys més tard (ja mort Bernini), el 1732, en temps del papa Climent XII, Corsini, qui d'una manera definitiva la va encarregar a l’esmentat Salvi, el qual, sense cap mena de dubte, va tenir molt en compte el poderós i inconfusible atractiu escenogràfic que Bernini va arribar a dissenyar per a aquesta font el 1640 (avui es dona per perdut el seu esbós original). De fet, és inconfusible el regust escenogràfic de Bernini en aquesta atractiva font. De ben segur que Salvi va tenir molt en compte la “Font dels Quatre Rius” (Fontana dei Quattro Fiumi) que Bernini aixecà a la Piazza Navona entre 1648 i 1651. Continuarem encara en la Fontana di Trevi la setmana vinent; ens queden algunes sorpreses.

Ximo Company. Delegació de Patrimoni Artístic

Foto: Nicola Salvi, Fontana di Trevi, marbre i pedra de travertí romà, 1732-1762, Roma.