[16-09-25] Sant’Andrea –Sant Andreu– al Quirinale (II)

EL TRIOMF DE SANT ANDREU

Benvolguts pelegrins, la setmana passada ja vam comprovar que Sant Andreu, germà de Sant Pere, no només ressuscita i apareix victoriós al capdamunt del frontó semicircular de l'altar major —ara “trencat” i “travessat”, “perforat” per la força de la santedat i de la gràcia de Deú—, sinó que tant la seva poderosa mirada com el seu braç i la seva mà dreta s'estenen i es dirigeixen cap al potent focus de la llum divina que emana del forat de la llanterna de la cúpula (una llanterna és allò que cohesiona i centralitza el vèrtex, el final i l'estructura arquitectònica de totes les cúpules del món). I aquí, en aquesta original llanterna el·lipsoide (i no rodona), hi veiem un subtil colom blanc que simbolitza l'Esperit Sant, la tercera persona de la Santíssima Trinitat, és a dir, la tercera manera expressiva del Déu dels cristians, envoltat de querubins (angelets que només mostren els seus grassonets cabets) de marbre blanc, exquisidament esculpits per Antonio Raggi en un impol·lut marbre blanc. Tots celebren el triomf gloriós i definitiu de Sant Andreu després de ser crucificat a Grècia (segle I) en una creu en forma d’aspa.

EL TRIOMF DE L’ARQUITECTURA

Això que acabem d’explicar és, al capdavall, la gran i ulterior conquesta de la bona arquitectura. És a dir, la capacitat de dotar-la de contingut i de significat. Una arquitectura que a Sant’Andrea al Quirinale és capaç de mostrar-nos —i de fer ben atraient i llaminer— el bellíssim rostre de la santedat. Una santedat, la del senzill Sant Andreu, el pescador del mar de Galilea, que hem de ser capaços d’albirar cada vegada que contemplem la llum divina que raja a través d’aquesta poderosa llanterna.

EL TRIOMF DE BERNINI

Sí, Bernini ha sabut crear la llum infinita, guaridora i santificadora d’un Déu que és Pare. Perquè és aquí, en aquesta espectacular explosió de llum radiant i desbordant que emana de la llanterna d’aquesta cúpula el·líptica, on, a un nivell simbòlic —i també plàstic, estètic i artístic—, resideix la bondat i l'amor d’un Déu omnipotent que santifica —i premia, amb la vida eterna— l’exemplar vida dels qui han fet bondat aquí a la terra, com és el cas de Sant Andreu. I és també aquí, en aquest espai —i estadi— d'indeficient i perdurable llum beatífica, cap on es pot dirigir, no sols Sant Andreu, sinó totes les ànimes que estimen Déu, especialment les dels novicis jesuïtes que han estat "agradables" als ulls de Déu. Així ho pensaven al segle XVII, i així ho continuen pensant els novicis que al segle XXI segueixen amb convicció les fecundes i atraients passes de Sant Andreu. La grandesa, per tant, d'una bona arquitectura i d'un bon arquitecte, rau aquí, en la capacitat de fer comprensible allò que no es percep a primera vista, però que, quan penses i mires les coses de forma reflexiva i amb les lents de la oculata fides (la fe que veu), descobreixes amb claredat: la “totalitat” o el significat “total” d’una arquitectura veritablement lúcida. Això, però, només ho saben fer els bons arquitectes. És a dir, només un bon arquitecte és capaç d’adaptar un espai exclusivament terrenal o immanent, fins a convertir-lo en un espai celestial, transcendent o diví.

EL PRECIÓS I INIGUALABLE SIGNIFICAT D'UNA CÚPULA

Per això —i continuem amb la descripció i interpretació pausada d'aquesta gran obra— una cúpula, més ben dit, tota cúpula, és un tros de cel en la terra. En aquest cas un cel poblat per un exèrcit d'exquisits serafins i querubins (que són els primers i els segons àngels en importància de tota la jerarquia celeste), sàviament tallats en marbre pel citat Raggi i els seus deixebles, i que sostenen i exhibeixen, per tot arreu de l’edifici, especialment a l’interior de la seva closca o cúpula central, atributs i símbols (xarxes, hams, petxines marines o canyes de pescar) de Sant Andreu, el victoriós pescador de Cafarnaüm.

L’INIGUALABLE VALOR DE LA SANTEDAT

Ja ho va dir el francès Léon Bloy (1846-1917): “l’única tristesa que hi ha en aquesta vida és la de no ser sants”. Sí, aquesta és la més alta aspiració de l’ésser humà, la més fecunda: ésser sant o santa; intentar-ho si més no. Perquè el sant és la criatura més lliure, la més alegre, la més plena i feliç de la creació. És a dir, Bernini, en la seva sàvia i calculada arquitectura, ens mostra l’autèntica humanitat i l’autèntica santedat de Sant Andreu. Ens la tradueix i ens la fa entendre de forma planera, atraient. Aquest, Sant Andreu, en la seva vida humana (durant el seu pelegrinatge vital), va patir i de vegades va “pescar” sense èxit, això és cert, però, al capdavall, la portentosa llum que emana de la cúpula de Sant’Andrea al Quirinale ens dona la certesa que, al llarg de la seva vida, sempre fidel i obedient, Sant Andreu va saber "pescar" el que és el més fonamental de l'existència humana: la virtut, la santedat. I per això, segons Bernini, i segons també el pares jesuïtes que van idear el contingut d’aquest temple, Sant Andreu ara viu per sempre més a la immarcescible república dels benaurats del cel.

UN TRIOMF QUE NO ES MARCEIX

Beneïda arquitectura, doncs, aquella que és capaç de mostrar-nos la bellesa del cel, la rutilant bellesa del més enllà; que ens mostra com és l’Illa dels Benaurats de Plató; que ens mena cap a la Jerusalem celeste. Que ens condueix a la felicitat plena; la que mai no es marceix. Això que acabem de comentar, ens ho explica i ens ho confirma l’original cúpula daurada de Sant’Andrea al Quirinale. És a dir, una cúpula que, a més de ser formosa, és un petit microcosmos, una mostra, una prefiguració, una bestreta visual —i sensorial— del Paradís, al qual estava cridat Sant Andreu, i al qual, sense cap mena d’exclusió, estan i estem cridats tots els homes i dones de tots els temps, races i cultures, que de debò maldem per ser bones persones, bons cristians. Criatures que estimen la justícia, la veracitat i l’honestedat.

Benvolguts pelegrins, us prego que rellegim tots, vosaltres i un servidor, a poc a poc, el que hem dit adés. Rellegim-ho amb calma, alcem la mirada al cel i donem gràcies a Déu. I estigueu ben tranquils, amics i amigues, que la setmana vinent encara us contaré alguna coseta més de Sant’Andrea al Quirinale.

Ximo Company. Delegació de Patrimoni Artístic