[21-10-25] Santa Maria Maggiore, Santa Maria Major (II)

UN ESPAI ESPECIAL PER A LA “MAMA” DE ROMA

A l'àmplia Capella Paolina (així anomenada perquè el 1605 la va encarregar el papa Pau V, Borghese, per a la seva pròpia sepultura), situada a la nau o costat esquerre, hi ha la popular i molt venerada imatge pictòrica de la Mare de Déu, Salus Populi Romani ("Protectora i Salut del Poble Romà"), sempre molt estimada pel papa Francesc, per molts altres Sants Pares i per tots els romans, i que en realitat és una interessant icona bizantina (pintura sobre taula de fusta de cedre de 117 x 79 cm que representa la “Verge i el Nen”), i que la tradició, amb un dubtós i ara per ara imprecís fonament, atribueix a l'evangelista Sant Lluc, patró dels pintors; a més, aquest l’hauria pintada sobre un tros de fusta de la mateixa taula emprada al Sant Sopar de Jesús i els dotze apòstols; aquesta “Salus” fou pulcrament restaurada als Museus Vaticans el 2018; la seva directora, la Dra. Barbara Jatta, considera que podria haver-se pintada entre els segles XI i XIII. Tanmateix, els experts no es posen d’acord en la cronologia d’aquesta obra d’art; segons la raonada proposta del prof. Gerhard Wolf, antic director del Kunsthistorisches Institut in Florenz, la peça podria pertànyer a l’Antiguitat Tardana, al voltant del segle VI. De fet, el papa Sant Gregori Magne ja la passejà en processó per Roma, tot implorant –i aconseguint, amb l’ajut del Sant Miquel de Castel Sant’Angelo– la fi de la mortífera Pesta Negra, l’any 593.

LA SALUS POPULI ROMANI, "PROTECTORA I SALUT DEL POBLE ROMÀ", I MARE ENTRANYABLE DEL PAPA FRANCESC

Curiosament, la primera sortida que va realitzar el papa Francesc, Bergoglio, el dijous 14 de març de 2013, nou acabat de ser nomenat Sant Pare, va ser a la Basílica de Santa Maria Maggiore; i aquí hi va estar-se per pregar en silenci i en solitari davant aquesta famosa i antiquíssima icona de la Mare de Déu. Hi va posar a les seves mans el pontificat que acabava d’estrenar, i va demanar-li que protegís tant el poble romà com l’Església universal i el món sencer; i al cap de ben poc, el dissabte 4 de maig de 2013, hi va tornar per batejar-la com la mare o la “Mamà de Roma”. A més, és la patrona de les exitoses Jornades Mundials de la Joventut.

UN DOLORÓS PERÒ MOLT BELL RECORD DE LA COVIT-19

Tots recordem el papa Francesc, a Roma estant, aguantant la pluja, agenollat, en solitari, a la deserta Plaça de Sant Pere, el divendres 27 de març de 2020. Amb quina profunda devoció el Sant Pare demanà a la Salus Populi Romani i al també miraculós Crucifix de Sant Marcel, tots dos excepcionalment situats a la façana de la Basílica de Sant Pere, la fi d’aquella mortífera Pandèmia per Coronavirus, que escapçà la vida a més de 20 milions de víctimes al món sencer. Malgrat tot, a les 6 de la tarda d’aquell 27 de març el papa Francesc va repetir, amb convicció, fins a sis vegades: “¿Per què sou tan porucs? ¿Encara no teniu fe?” (Mc 4,40). I, alhora, el Sant Pare hi suplicava: “Senyor, beneeix el món, dona salut als cossos i consola els cors. Ens demanes que no sentim temor. Però la nostra fe és feble i tenim por. Ens repeteixes de nou: «No tingueu por» (Mt 28,5). I nosaltres, juntament amb Pere, descarreguem en tu tota la nostra angoixa, perquè Tu ens cuides” (cf. 1 Pere 5,7). Moltes gràcies, papa Francesc, per aquesta filial súplica que continua ressonant al fons dels nostres cors.

UNA ALTRA CAPELLA SIXTINA, BEN DIFERENT DE LA DEL VATICÀ

Sí, a la Basílica de Santa Maria Maggiore també hi ha una “Capella Sixtina”, destinada a aixoplugar les despulles del papa Sixt V, Peretti (1521-1590). Però aquest no és el papa Sixt IV, della Rovere (1414-1484), que aixecà la famosa Capella Sixtina dels Palaus Apostòlics del Vaticà, principalment pintada per Miquel Àngel. La de Santa Maria Maggiore se la coneix també com a Capella del Santíssim Sagrament i, més especialment, d’acord amb l’específica voluntat de Sixt V, com a Capella del Sant Pessebre (en parlem en el següent epígraf), situada a la nau dreta, i tota ella folrada de bells marbres policroms segons projecte del bon arquitecte suís Domenico Fontana el 1587, i del seu deixeble homònim, també suís, Carlo Fontana. Aquí també es conserva el primitiu altar sobre el qual Sant Ignasi de Loiola, fundador de la ja citada Companyia de Jesús (els jesuïtes), va celebrar la seva primera missa la nit de Nadal de 1538. Finalment, en aquesta mateixa capella també està soterrat el papa Sant Pius V, de la família Ghislieri, de Milà.

LA MOLT VISITADA CAPELLA DEL SANT PESSEBRE

Com dèiem, en aquesta Capella Sixtina també s’havia conservat una obra molt singular, molt estimada i molt venerada: l'antic Oratori de Betlem o la Capella de la Nativitat de Betlem, en el que va participar el famós arquitecte i escultor florentí, Arnolfo di Cambio, qui va realitzar el 1289, un pessebre escultòric per encàrrec del primer papa franciscà de la història, Nicolau IV, just 70 anys després de celebrar-se el primer pessebre vivent de la història, aquell que Sant Francesc d’Asís va representar a Greccio (Itàlia) pel Nadal de 1223. Segurament, el pessebre d’Arnolfo di Cambio, de marbre (encara amb petites restes de policromia), és el primer pessebre artístic de la història, format per les figures de Sant Josep, la Verge amb el Nen, els tres Reis Mags, el bou i la mula; és possible, però, que a aquest grup de figures marmòries se li hagi practicat alguna restauració al segle XVI.

QUIN ÉS L’ORIGEN D’AQUESTA CAPELLA DE BETLEM?

L'any 644, va arribar aquí, a Santa Maria Maggiore, un preciós regal que el llavors Patriarca de Jerusalem, Sant Sofroni, va fer al papa Teodor I, natural de Jerusalem: res menys que era la relíquia del Sant Bressol o cunabulum de Nen Jeús. Sabem que en aquells temps, els perses havien devastat molts llocs associats al record de la vida de Crist. Tanmateix, el bon monjo i teòleg, Sant Sofroni va donar al papa cinc vares de fusta de sicòmor procedents del pessebre de Betlem, juntament amb les benes en què, segons la tradició, va ser embolicat el Nen Jesús. Tot això es conserva avui a l'interior d’un preciós reliquiari de vidre, decorat amb baixos relleus de plata d’un clar ensum neoclàssic, realitzat per l’arquitecte i virtuós orfebre romà, Giuseppe Valadier, a principis del segle XIX. No debades Santa Maria Maggiore (o la Basílica Liberiana) també ha esta anomenada, durant segles, Sancta Maria ad Praesepem, fins al punt que es va convertir en meta de pelegrins pel Nadal de cada any. De fet, sabem que el papa Sixt III, al segle V, ja va convertir la basílica en un “Segon Belén”, tot construint l’esmentat Oratori de la Nativitat o del Pessebre, fidel reproducció de la gruta on va néixer Jesús, realitzat amb pedres procedents de Terra Santa. Finalment, però, seguint les normes del Concili de Trento, el papa Sixte V va traslladar el 1590 les preuades relíquies del Pessebre a la cripta de l’altar major, a sota del baldaquí, on hi ha també l’Altar de la Confessió. Ja ho veieu amics i amigues, Roma, Città Eterna, no s’acaba mai.

Ximo Company. Delegació de Patrimoni Artístic

Foto: Mare de Déu amb el Nen, Salus Populi Romani ("Protectora i Salut del Poble Romà"), icona bizantina del segle XVI, capella Paolina de Santa Maria Maggiore, Roma.