[18-11-25] San Giovanni in Laterano; Arxibasílica del Santíssim Salvador i dels Sants Joans, Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista, de Laterà (III)

EL BAPTISTERI DE SAN GIOVANNI IN LATERANO

Antigament, a l’època paleocristiana (segles IV-VI), el baptisteri era un edifici independent, generalment de planta central, situat a prop, però separat, de l’església. Això era degut al fet que el baptisme era un ritual molt solemne que es feia només en determinades èpoques de l’any (Pasqua i Pentecosta) i s’administrava principalment a persones adultes i es feia per immersió; calia rentar-se i purificar-se abans de ser acollit a l’interior d’una església, d’una comunitat cristiana. Batejar significa "submergir", "introduir dins l'aigua"; la "immersió" a l'aigua simbolitza l'acte de sepultar el catecumen en la mort de Crist, d'on surt per la resurrecció amb Ell (cf. Rm 6,3-4; Col 2,12) com a "nova criatura" (2 Co 5,17; Ga 6,15). Més endavant, a partir del segle XI, el baptisteri s’integrà dins del mateix temple. Segurament el de San Giovanni in Laterano, de planta octogonal, és el baptisteri monumental més antic del cristianisme; inicialment era conegut com a San Giovanni in Fonte. El va manar construir al segle IV l'emperador Constantí. Està cobert per una cúpula sostinguda per dos nivells de columnes. L'inferior està constituït per vuit columnes de pòrfir vermell, cadascuna d’elles de més de sis metres d’alçada; el nivell superior té vuit columnes més primes, de marbre blanc. La decoració de la façana està engalanada amb els blasons de la il·lustre família Chigi (on trobem, per exemple, Alexandre VII, papa entre 1655 i 1667); és obra de Francesco Borromini, l'any 1657.

LA PLAÇA DE SAN GIOVANNI IN LATERANO.

És una de les places públiques més importants de Roma. A més, aquí se solen concentrar les principals manifestacions socials i populars de Roma. D’altra banda, la plaça també es pot veure com una mena de síntesi de la cultura arquitectònica romana des de l'Antiguitat fins al segle XX. Avui dia, juntament amb la Piazza di Giovanni Paolo II, que és bàsicament una extensió de la Piazza Sant Giovanni in Laterano a l'altra banda de la basílica, és un lloc popular per visitar i veure l'Arxibasílica, el Palau de Laterà, el Baptisteri, l'Obelisc, la Scala Santa o les Muralles Aurelianes, Porta Asinaria i Porta Giovanni.

L’OBELISC DEL LATERANO

L'Obelisc del Laterano és el més alt de Roma, i potser el més gran del món dels que encara romanen dempeus de l'època de l'antic Egipte. Té quasi 50 metres d’alçada (incloent-hi la seva base), amb un pes de 455 tones. Està situat a la plaça de San Giovanni, davant de la façana de la Basílica de Sant Joan del Laterà. És originari del temple d’Amon, a Karnak, d’on va ser portat a Alexandria a través del Nil a principis del segle IV. D’aquí va passar al Circ Màxim de Roma, on va acabar malmès i desmantellat, fins que el papa Sixte V, Peretti, el restaurà el 1588 amb l’ajut de l'arquitecte Domenico Fontana, qui el rematà amb la creu de Jesucrist. Els obeliscs són monuments típics de la cultura i l'art egipci. Disposen d'una base quadrangular i acaben en la part superior amb una punta piramidal coberta per una làmina d'or. Així, els raigs del sol, en caure sobre aquesta cridanera punta daurada, produeixen meravelloses resplendors. Els faraons els feien erigir a l'entrada dels seus temples. Algunes vegades, sobre l'obelisc, s'hi gravaven inscripcions que indicaven a quina divinitat estava dedicat el dit temple, o bé l'esdeveniment polític o dinàstic pel qual havia estat erigit. A Roma, tanmateix, un obelisc també era i és una fita visual que orienta i defineix la seva trama urbanística.

L'ESCALA SANTA

Davant del Palau del Laterà hi ha l'edifici anomenat Pontificio Santuario della Scala Santa, que és el lloc on s'ubica l'Escala Santa, considerada com l'escala de 28 esglaons de marbre (actualment recoberts de fusta) del pretori o estada de Ponç Pilat, pels quals va pujar Jesucrist poc abans de la seva crucifixió, i que, segons una llarga tradició, Santa Elena, mare de l'emperador Constantí, va fer portar a Roma, pedra per pedra, procedent de Jerusalem. Segons alguns historiadors medievals fou el santuari més venerat de Roma. Es va reedificar a finals del segle XVI, per ordre del pontífex Sixt V, Peretti, culminada, tal com la veiem avui, al dit Palau del Laterà, amb la Capella de San Lorenzo in Palatio, anomenada Sancta Sanctorum, que és un oratori molt especial, reservat als Sants Pares. Aquí, a més, hi ha una famosa icona de Crist, coneguda com el Santissimi Salvatore Acheiropoieton, que vol dir que es tracta d’una icona que no ha estat pintada per mà humana. Cal recordar que a ningú li es permet pujar per aquesta escala dret; només poden pujar-la els fidels si van de genolls i en un reverent i profund respecte, silenci i esperit penitencial. Si es puja així, de genolls, hom es pot guanyar la Indulgència Plenària. Finalment, hem d’esmentar que el 1980 l'Escala Santa va ser inclosa en la llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa, declarada per la Unesco. Els 1700 metres quadrats de pintura mural que envolten aquesta Escala Santa han estat realitzats pels bons pintors tardomanieristes (finals del segle XVI) Giovanni Battista Ricci (1537- 1627), Giacomo Stella (1545-1630), i altres, treballant a les ordres del citat papa Sixte V, Peretti.

L'ESGLÉSIA DEL REI DE FRANÇA

Com a curiositat final hem de saber que des del segle XVII, el canonge d'honor d'aquesta important basílica romana de San Giovanni in Laterano, és el rei de França o bé, en els últims decennis, el president de la República Francesa. Nicolas Sarkozy, per exemple, va prendre possessió el 20 de desembre del 2007 i Emmanuel Macron ho va fer el 26 de juny del 2018.

Ximo Company. Delegació de Patrimoni Artístic

Foto: “Baptisteri de San Giovanni in Laterano”, Roma, segle IV. És de planta octogonal; se’l considera el baptisteri monumental més antic del cristianisme; inicialment era conegut com a “San Giovanni in Fonte”. El va manar construir l'emperador Constantí.