[04-02-25] LA CÚPULA DE MIQUEL ÀNGEL

 

UNA CÚPULA PER A L'ETERNITAT

A la Basílica de Sant Pere també destaca la gran vista que s'obté de tot Roma des de la imponent i incomparable Cúpula de Miquel Àngel, de 42’5 metres de diàmetre i 133 metres d'alçada, conclosa el 1590 pel seu fidel deixeble, el llombard Giacomo della Porta, amb l’ajut del suís Domenico Fontana i 800 operaris més, tots ells amb una gran experiència enginyeril i constructiva. Vista de lluny, i vista també de ben a prop, aquesta cúpula eixampla el cor i l’ànima de tothom que la visualitza. I quan hom és a dintre, aixoplugat i inundat pels raigs de la seva extraordinària llum celestial, de seguit beslluma, entén i endevina, com haurà de ser la claror de l’eternitat, embolcallada, tota ella, d’un amor infinit, i que serà per sempre més i a desdir. Amics i amigues, benvolguts pelegrins, benvolguts fidels i turistes..., si aneu a Roma no deixeu mai de romandre uns minuts en silenci a sota de la cúpula de Miquel Àngel; i allà, respireu a fons, obriu i tanqueu els vostres ulls...; us puc ben assegurar que veureu els colors de l’eternitat.

 

DE LA “PORTA SANTA” A LA CÚPULA

Per a tots els pelegrins que arriben a Roma en un Any Sant no sols cal travessar la Porta Santa amb les degudes disposicions, sinó que, una vegada a dintre de la basílica, cal també aixecar els ulls i emmirallar-se tot observant la impressionant cúpula del florentí Michelangelo Buonarroti. Segurament és la cúpula més formosa i elegant del món, superior fins i tot a l'extraordinari closca que el gran Brunelleschi va realitzar a la Catedral de Florència a la primera meitat del segle XV. També supera, per descomptat, l'esvelta i daurada cúpula de l'església de l'Hôtel des Invalides que el francès Jules Hardouin-Mansart va elevar amb innegable encert i gràcia a París durant el darrer terç del segle XVII. O la massa austera i estàtica de Sant Pau de Londres que va construir l’arquitecte anglès Christopher Wren el 1675.

 

ON RAU L’EXCEL·LÈNCIA DE LA CÚPULA DE BUONARROTI?

Mireu, la de Miquel Àngel és una cúpula diferent, aquesta s’estira, s’empina i “voleia” més alt que totes, és única, extraordinària; al seu exterior hi veiem uns elegants gallons separats per nervis o costelles de marbre blanc al casquet o closca, i unes formidables parelles de columnes corínties que recorren i retranquegen (entren i surten) de forma sàvia el perfil d'un bellíssim tambor (la primera cinta circular de tota cúpula, aquí, formada amb les esmentades parelles de columnes corínties sobre les quals s’aixeca la peraltada –estirada de forma ascendent– closca o coberta d'una cúpula). I tot això, a la part del tambor, rematat i decorat a la seva part superior per unes belles garlandes clàssiques. A l’interior, a través dels 16 enormes i molt elegants finestrals clàssics que perforen l’esmentat tambor, hi entra a l’interior de la cúpula una llum màgica i suspesa en l’espai, com de cotó-en-pèl, suau i flotant, beatífica, divina, que transcendeix i cohesiona, de forma admirablement càlida i alhora vibrant, tot el seu interior.

 

UNA CÚPULA DE DOBLE CASQUET

Però, a més a més, i tornem a l’exterior, per damunt d’aquest tambor, hi veiem tres anelles de petits buits (forats de diverses formes i grandàries) que circumden el gegantí casquet i que, a més de decorar els seus gallons, serveixen de ventilació al doble casquet amb què intel·ligentment s’ha construït aquesta cúpula, un d’interior, més camús o rebaixat, i un altre d’exterior, que és peraltat (estirat) i, per tant, molt més esvelt. Aquesta intel·ligent solució constructiva de Miquel Àngel la manlleva del gran Filippo Brunelleschi a la catedral de Florència. Al capdavall, això és un toc particular i diferencial d’aquesta formosíssima cúpula.

 

LA LLANTERNA

Tot això acaba amb una elegant llanterna (o cupulí) coronada per una gran esfera de bronze amb una creu al capdamunt que hi col·locà l’escultor bolonyès, Sebastiano Torrigiani, el 18 de novembre de 1593. Des d’aquí les vistes de Roma són impressionants. S’entén millor que Roma sigui una “Ciutat Santa”. A l’anella interna d’aquesta llanterna hi ha una inscripció en llatí que amb tota justícia manà fer el papa Climent VIII, Aldrobandini (1592-1605), i que recorda i commemora la construcció d’aquesta incomparable cúpula de Miquel Àngel en temps del papa Sixt V, Peretti (1521-1590). Diu així: "s. petri gloriae sixtvs pp. v. a. mdxc pontif. v" ("Per a glòria de Sant Pere, el Papa Sixte V, l'any 1590, cinquè del seu pontificat"). I encara a l’interior de la basílica, a l’anella inferior de la cúpula, s’hi pot llegir amb grans lletres blaves, llatines, sobre un fons daurat: “Tv es petrvs et svper hanc petram aedificabo ecclesiam meam et tibi dabo claves regni caelorvm” (Tu ets Pere i sobre aquesta pedra edificaré la meva església i et donaré les claus del cel, Mt 16, 18-19). Certament, aquí Sant Pere surt per tot arreu. No debades és, juntament amb Sant Pau, una ferma, fiable i indestructible columna de l’Església.

 

UN GRAN ESPAI PER A TONIFICAR ELS ÀNIMS I L’ÀNIMA

En total, la superfície de la cúpula és de 3.000 m2, dividida, com s’ha dit, en setze compartiments decorats amb mosaics molt rics que contenen imatges sobre un fons de cel daurat amb estrelles. De dalt a baix, es reconeixen les figures següents: 1. El Pare Etern amb la mà estesa en un gest de benedicció (situat al sostre de la llanterna); 2. Serafins; 3. Àngels; 4. Querubins; 5. Àngels (alguns amb els símbols de la passió); 6. Jesucrist Redemptor, Sant Joan Baptista, la Verge Maria, Sant Pau i els apòstols; 7. Patriarques i bisbes. Els sumptuosos motius decoratius que hi veiem en els setze compartiments són de Cristoforo Roncalli, anomenat el Pomarancio pel seu lloc de naixement (Pomarance, Pisa), qui fou un bon pintor del darrer manierisme italià. Són molts els artistes responsables dels mosaics d’aquesta cúpula, entre ells el bon dissenyador de Mòdena, Giovanni Guerra, el pintor manierista Cesare Nebbia, d’Orvieto (Roma) i el romà Giuseppe Cesari, conegut com a Cavalier d'Arpino, qui treballà per a Sixte V i Climent VIII, i qui fou el mestre del gran Caravaggio.

 

UNA CÚPULA QUE PESSIGA EL CEL I QUE PREFIGURA LA DOMUS DEI (LA CASA  DE DÉU)

En resum, que la cúpula del benvolgut Michelangelo (Miquel Àngel) és una obra excepcional de la història de l’arquitectura universal. Una cúpula que acarona i fins i tot pessiga el cel en el seu exterior, i que al seu interior abranda els cors i els infon un tast, real, de l’estat beatífic del cel; de com podrà ser, de debò, el nostre cel. És com un microcosmos que prefigura la casa de Déu (Domus Dei), és a dir, la bondat, la misericòrdia i l’amor de Déu.

 

HEM D’ANAR I AGENOLLAR-NOS FERVOROSAMENT A ROMA

Sí, cal anar-hi, a Roma, per assaborir la grandesa d’aquesta imponent cúpula i romandre-hi aixoplugat i en silenci..., de genolls, i resar, i donar gràcies al bon Déu per haver infós en el gran Miquel Àngel quelcom de la seva divina capacitat creadora. Al capdavall, a tots, Déu ens ha regalat molts talents: creativitat artística, musical, literària, esportiva..., lideratge empresarial, el do de la paciència, el do de la paraula, el do de la bondat, el do de la simpatia, capacitat de sacrifici, el do de perdonar amb generositat, esperit de servei..., en fi, el gran do de sentir-nos estimats per Déu que és un Pare sempre provident. Diuen que el tren de la providència de Déu sempre arriba i que mai no ho fa amb retard. Especialment si arriba en un Any Sant.

 

Ximo Company. Delegació de Patrimoni Artístic.

 

Foto: Cúpula de la Basílica de Sant Pere. El disseny i el model (maqueta) de tota la cúpula fou realitzat per Miquel Àngel entre 1558 i 1561. Fou acabada el 1590 per Giacomo della Porta i Domenico Fontana. La consagrà el papa Urbà VIII, Barberini el 18 de novembre de 1626.