
[11-02-25] LA PLAÇA I LA COLUMNATA DE SANT PERE
UNA PLAÇA DE SANT PERE ESPECTACULAR
La Plaça de Sant Pere és l’avantsala dels pelegrins a Roma de l’Any Sant 2025. Com ja ha estat esmentat, al centre d'aquesta grandiosa plaça hi destaca l'Obelisc de Calígula, procedent del circ egipci d'Heliòpolis (ciutat de l'antic Egipte) que l'emperador romà Calígula va transportar a l'avui desaparegut Circ de Neró l'any 37 (aquest circ estava situat no lluny d'allà, i prop del turó Vaticà); posteriorment, el 1586, l'obelisc va ser portat fins a la Plaça de Sant Pere, on va ser aixecat per ordre del papa Sixt V, Peretti; és al centre de la plaça per recordar el martiri que Sant Pere va patir a l'esmentat Circ de Neró (l'obelisc és el testimoni d'aquell cruent martiri, amb la singular crucifixió de Sant Pere cap per avall, que va tenir lloc molt a prop d'allà, al Templet de Sant Pietro in Montorio. A l'esfera de bronze que el corona, precisament, s’hi custòdia una relíquia de la creu en què uns anys abans va ser crucificat el seu mestre, Jesús de Natzaret. Aquest gegantí obelisc fa gairebé 30 metres i pesa 327 tones; i diuen que, per col·locar-lo al seu lloc, el bon i expert arquitecte suís Domenico Fontana va necessitar 44 grues de l'època, 900 operaris i 140 cavalls; és una extraordinària icona i punt de referència visual de tota la ciutat de Roma.
EL PRECIÓS SIGNIFICAT D'UNA COLUMNATA ROBUSTA I, A LA VEGADA, OBERTA, PERMEABLE I INTERPENETRABLE. SÓN ELS BRAÇOS SEMPRE ACOLLIDORS DEL DÉU PARE DELS CRISTIANS.
Però el que és veritablement excepcional d'aquesta plaça no és l'obelisc, sinó l'elegant i imponent columnata (conjunt de columnes) el·líptica que l'envolta (amb 284 robustes columnes dòric-toscanes de pedra calcària de travertí, cadascuna de 16 metres d'alçada), obra que Bernini va realitzar entre 1656 i 1667.
Tots els pelegrins han de saber que aquesta columnata simbolitza la indestructible Fortalesa de la Fe cristiana i l'abraçada fraterna i ecumènica que l'Església, en nom de Jesucrist, dispensa a tots els homes i dones de bona voluntat —de tots els temps, races i cultures— que se li acosten per visitar-la i conèixer-la.
I, fixem-nos, que la columnata està deliberadament perforada i és permeable, transitable i interpenetrable per tot arreu: què vol dir això? Significa que al pla salvífic de Jesús de Natzaret es pot arribar des de qualsevol part i cultura del món, a temps i fora de temps, molt d'hora o a la tardor de la vida, amb mèrits o sense; sempre hi trobarem un petit forat o alguna escletxa a través de la qual, si ens penedim ben de cor, hi podrem passar, ens podrem “colar”. Aquí, l'ésser humà sempre és esperat, acollit, convertit, perdonat i salvat.
UNA GRAN OBRA DE GIAN LORENZO BERNINI
Que bé va interpretar el Cavaliere Bernini (així l’anomenaven, “Cavaller”, com a signe de l'alt reconeixement i prestigi que Bernini va tenir en vida) aquesta subtil i bellíssima singularitat salvífica en cadascuna de les 284 columnes d'aquesta imponent Columnata. Columnes invariablement robustes, que donen seguretat, fortes, fermes, incòlumes, que acullen i sostenen, però que a més permeten en tot moment travessar-les, perforar-les (transitar-les) a través dels seus espais lliures per obtenir una mirada esperançadora i optimista; per obtenir el perdó i la salvació. Un perdó i una salvació que, com comenta Teresina de Lisieux, són “per sempre, per sempre, per sempre”. Un optimisme renovat que, a través de Sant Pere, i per descomptat del seu mestre Jesucrist, se'ns ofereix, a mans plenes, a l'interior de la basílica, prefiguració i bestreta, com hem dit, del cel. ¿Com serà aquest cel? ¿Serà com aquesta esplendorosa basílica? Bé, la veritat és que el cel i l’estat beatífic encara seran molt més esplendorosos —i alegres, i bells— que la bellíssima Basílica de Sant Pere. Aquest formós temple és només un tast, una prefiguració del cel i la plenitud ubèrrims, a desdir, definitius.
Ximo Company. Delegació de Patrimoni Artístic.
Foto: Plaça de Sant Pere, visió de conjunt amb la Via della Conciliazione (creada el 1929) i el castell i el pont de Sant’Angelo al fons.