Tenim una societat raonablement ben estructurada on els béns materials semblen estar al servei universal dels ciutadans. El consum és atractiu i alhora freqüent, però ens lamentem del consumisme excessiu i solem acusar els altres del malbaratament. Estem més preocupats per tenir, i que els nostres tinguin, que per aprofundir en els aspectes essencials de l'ésser humà que enforteixin la seva dignitat corporal i espiritual, que aplaudeixin l'esforç personal per la superació, que promoguin la sensibilitat per les deficiències del proïsme i per mitigar les desigualtats socials. I això és un perjudici evident per a tothom.
Cerquem massa allò més cridaner en aquesta societat del benestar on ens preguntem a quina edat un nen és capaç de tenir un telèfon mòbil, quants dies i a quin país llunyà puc viatjar de vacances o quin fons d'armari té cada familiar per augmentar-lo més i més cada dia. L'acumulació de les joguines en els nens o la satisfacció dels capritxos dels adults poden esmussar la ment i fer impossible la netedat de cor i la solidaritat.
Davant de tot això ens falten referents personals que ens puguin servir de models d'actuació en la vida diària, tant en l’àmbit personal com en el professional i familiar. Si tinguéssim una mirada àmplia i neta podríem veure al nostre voltant persones que es desviuen per fer el bé als altres, dedicades en cos i ànima al servei de la societat. Persones que busquen una societat més justa i fraterna. Els cristians tenim l'obligació d'aprofitar la vida plena de valors i virtuts que ens testimonien alguns dels nostres avantpassats.
És el cas de Sant Josep -la festa del qual celebrem el dia 19 d'aquest mes de març-, que té uns trets personals dignes d'imitació per als cristians. Ens atrevim a proposar la seva figura a tothom perquè al nostre món li sobra soroll, violència, menyspreu a l'altre…, i li falta discreció, respecte, servei desinteressat i pau.
Sovint hem pronunciat el seu nom perquè identifica alguns familiars i coneguts, perquè defineix molts llocs i institucions que el tenen com a titular, però, malgrat tot, ens costa imitar-lo, cosa molt necessària per a tots en aquests moments.
Coneixem Sant Josep pels relats evangèlics. És l'home que accepta Maria com a esposa per compartir la seva vida i que espera, per l'acció de l'Esperit Sant, el fill de les seves entranyes que és, al mateix temps, Fill de Déu. Es troba en una situació delicada, que sap superar perquè posa la seva plena confiança en el Senyor. És un home confiat, és un home just -així ho defineix sant Mateu-, és un home silenciós, d'una immensa vida interior que la posa al servei d'una missió fonamental: cuidar Jesús, el fill de Maria, i aparèixer davant del món com el seu pare a la terra. És un home que sap escoltar la veu de Déu i els advertiments del seu entorn. A la casa de Natzaret sustenta la seva família amb el seu treball de fuster i acaba la seva vida en el silenci.
L'actitud de Sant Josep és digna d'admiració i d'imitació. Necessitem, com ell, confiar en el Déu de les promeses, així com en els nostres semblants, que no són rivals o competidors sinó germans. Necessitem el silenci, l'escolta, la fidelitat. Necessitem fugir de la cridòria, de les lluites pel poder, de l'agressivitat en les relacions. És una gran figura que ens mostra el camí per cuidar i educar. Aprenguem del seu comportament que ens portarà a dignificar i valorar les persones aplicant la tendresa i la puresa de cor.
És el Patró de l'Església i, per tant, també el nostre protector.
+Salvador Giménez, bisbe de Lleida.