És el tercer any que celebrem aquesta jornada que va instituir el papa Francesc per al tercer diumenge de novembre. Pretén que ningú oblidi la dura realitat en la qual moltes persones estan immerses de manera permanent, la pobresa. I no amb referència a un abstracte sinó considerant a persones concretes que en qualsevol part del món experimenten en les seves vides la carència de tot. Són els pobres que viuen al nostre costat i, en ocasions, són oblidats, marginats o menyspreats por nosaltres mateixos. És una crida a la caritat, tan sabuda per repetida, i, a vegades, manifestem indiferència amb aquesta actitud displicent de no poder arreglar-ho tot.

El lema proposat per aquest any és el següent: “L’esperança dels pobres mai es frustrarà”. És una frase del salm 9 que està escrit en uns moments de prosperitat i de fortes desigualtats socials en el poble d’Israel.  Els traductors de la Bíblia posen un títol a cada salm; han escollit per a aquest un molt expressiu: Déu, defensor dels humils. Són 21 versets que contenen frases molt dures i molestes per a les nostres oïdes però amb una gran dosi d’esperança per als que confien en el Senyor. Aconsello la seva lectura per al dia d’avui.

El papa Francesc escriu un missatge desenvolupant la idea del salmista i tractant d’apropar la seva denúncia al nostre món actual. Recordant la cruesa del passat, ens posa davant el mirall del nostre entorn en el qual es donen formes noves d’esclavatge que ens interpel·len i ens obliguen a replantejar el nostre estil de vida. Famílies obligades a abandonar la seva terra, orfes per les guerres o la fam, joves sense expectatives de futur i abocats a la delinqüència, víctimes de mil agressions, immigrants, persones marginades i sense llar. Després de la descripció ens demana que no mirem mai als pobres com una amenaça per al nostre benestar o els tractem amb menyspreu. La segona part del Missatge és un gran cant a l’esperança i a la confiança en Déu que, com a pare, no oblida mai a les seves criatures; és també una crida a què els cristians actuem amb els mateixos sentiments de Jesucrist i que fem realitat la seva proposta de reconeixement i de felicitat, “Benaurats els pobres, perquè d’ells és el regne de Déu”.

No puc reproduir el text del Papa tot i que és curt. Aquest espai no dóna per a més. Us convido encaridament a la seva lectura. Es va fer públic el passat 13 de juny i el teniu en algunes publicacions escrites amb encertats comentaris; podeu trobar el text complert en les pàgines oficials del Vaticà, de la Conferència Episcopal Espanyola, de la Conferència Tarraconense o de la nostra diòcesi.

Em sembla que la importància d’aquesta Jornada recau en posar als pobres i marginats en el primer lloc de les nostres preocupacions tractant de que les nostres comunitats no siguin mai indiferents a ells. Que no busquem excuses per a no comprometre’ns amb els que més sofreixen exigint als altres que compleixin el que nosaltres no estem disposats a fer. No ens impliquem en discussions de no poder solucionar tots els problemes del món o en acusacions mútues. Fem, pel contrari, realitat el mandat del Senyor.

Aquesta Jornada em dóna peu per agrair la tasca portada a terme per moltes persones, institucions i organitzacions de la nostra diòcesi que, des de fa molts anys, ens recorden amb les seves paraules i amb les seves activitats el deure de la caritat amb els pobres. També desitjo animar a tothom a seguir per aquest camí de dignificar als marginats i exclosos.

                                                                                  +Salvador Giménez, bisbe de Lleida.