Sota el títol ‘Dones empoderades. Migració en femení’ va tenir lloc ahir a la tarda a l’Institut d’Estudis Ilerdencs una tertúlia amb 4 dones migrants que han fet un recorregut per la seva història particular. Les intervencions han servit per posar de manifest que, malgrat les dificultats, és possible sortir-se’n com a dona migrant al nostre país, però deixant clar al mateix temps que “no és cert allò de sí vols, pots”. Organitzada per Càritas Diocesana de Lleida, en l’acte han participat Mònica Caldas (jurista), Zakia El Atoui (psicòloga i orientadora laboral), Oana Nicolaescu (advocada) i Eunice Romero (Directora general Migracions, Refugi i Antiracisme). Totes elles, amb la moderació de la periodista Laura Gómez han relatat el recorregut de la seva història personal, destacant alguns dels moments més especials des de la seva arribada al nostre país.

Amb un auditori gairebé ple, la tertúlia ha versat sobre quatre blocs: experiència professional, trajectòria professional, sentiments vivencials i la dona, avui. En la primera part, les protagonistes han destacat sobretot les dificultats que van trobar per incorporar-se a la nostra societat, no només per les dificultats burocràtiques, sinó també pel tracte displicent o directament racista rebut per part de la gent, i fins i tot a l’hora de relacionar-se amb funcionaris. Eunice Romero, que va venir a Catalunya justament per estudiar el fenomen migratori, creu que cal “superar l’autocomplaença d’una societat integradora i admetre que hi ha racisme, per poder-lo combatre”.

Pel que fa a la trajectòria professional, les tertulianes han evidenciat les dificultats que han hagut de superar, ja sigui per validar les seves titulacions aquí, o per superar reticències al mercat laboral. Zakia El Atoui, nascuda aquí, explica que “constantment he d’afrontar preguntes sobre quin és el meu país d’origen pels meus trets físics, quan soc catalana!” .

Entrant encara més en terreny personal, la Mònica, la Zakia, l’Oana i l’Eunice han emocionat i indignat, pràcticament a parts iguals, al nombrós públic present a l’acte quan han explicat diverses situacions personals en què s’han sentit menystingudes. Han posat com a exemple de microracisme el fet que la gent se’ls adreci per defecte en castellà i, de vegades, cridant.