[15-07-25] Teatro dell’Opera o Teatre de l’Òpera de Roma.

AVUI ANEM A L’ÒPERA

No lluny de l'espai una mica recol·lecte de Santa Maria della Vittoria que vam veure la setmana passada, prenent la Via Torino, s'arriba fins a la diminuta Piazza Beniamini Gigli, on hi ha el gran Teatro dell'Opera di Roma. Mireu i recordeu, benvolguts amics, que a nosaltres, no sols pel fet de ser pelegrins, sinó perquè, en tant que catalans –i europeus– i, sobretot, en tant que “fills de Déu”, ens agraden les coses belles. Sí, tendim a la Bellesa en majúscula. Per això avui us porto al Teatre de l’Òpera de Roma. Sí, perquè us ho mereixeu de debò. I, si pot ser, anirem a veure i escoltar una gran obra: “La traviata” (L'esgarriada), sublim obra en tres actes composta el 1852 per Giuseppe Verdi, basada en “La dama de les camèlies” del dramaturg francès, Alexandre Dumas. Aquesta gran peça d’òpera es va estrenar a Venècia el 6 de març de 1853. A Barcelona es va poder veure al Gran Teatre del Liceu el 25 d'octubre de 1855. Una bellíssima obra de la dramatúrgia mundial. Tanmateix, ens cal abans conèixer una mica més bé el Teatre de l’Òpera de Roma. Què hi trobem en aquest gran teatre?

UN TEMPLE ROMÀ PER A LA MÚSICA

La veritat és que, aparentment, es tracta d'un discret edifici (almenys a l'exterior) del 1880, una mica reformat a finals dels anys vint del segle XX. El seu estil és neoclàssic, obra de l'arquitecte de Milà Achille Sfondrini (1836-1900), precisament expert en la construcció i la remodelació de diversos teatres italians. També se'l coneix com a Teatre Costanzi (en un agraït record del seu benemèrit impulsor i fundador, Domenico Constanzi). És un edifici discret, sí, però us asseguro que és molt significatiu per a la història de l'òpera a tot el món.

EL TEATRE PER DINTRE

Al seu interior, a l'empara d'una extraordinària i exquisida làmpada de vidre de Bohèmia, de 6 metres de diàmetre, que aviat acapara l'atenció, s'han desenvolupat i es continuen escenificant els millors espectacles de la lírica mundial. En aquest interior el teatre certament cobra una indiscutible prestància. És de planta de ferradura, amb quatre pisos d'elegants i sumptuoses llotges, un amfiteatre i dues galeries, que culminen en una cúpula decorada amb frescos del no massa conegut pintor italià Annibale Brugnoli (1843-1915), natural de la regió de Perugia; el bo i millor que pintà Brugnoli al Teatre de Roma va tenir lloc a la dècada de 1880. Per descomptat, l'impacte visual de l'interior d'aquest teatre és molt més sorprenent i cridaner del que s'observa als seus sobris acabats exteriors.

UNA INAUGURACIÓ ESPECTACULAR

Aquest teatre gaudeix de 1.600 confortables butaques, algunes, com hem dit, situades a les seves individuals i sumptuoses llotges privades. La seva inauguració va ser espectacular i tumultuosa, esdevinguda el 27 de novembre de 1880 amb la representació de “Semiramide”, òpera en dos actes de Gioachino Rossini (1792-1868), obra inspirada en la famosa tragèdia “Semíramis”, de François-Marie Voltaire. El seu reformulat llibret, escrit per Gaetano Rossi, versa sobre la llegendària i seductora Semíramis, reina una mica sinistra de Babilònia. La veritat és que, a aquella primera i memorable representació, ni més ni menys que hi van assistir els mateixos reis d'Itàlia: Humberto I i Margarita Teresa. Va ser un acte veritablement fascinant. Inoblidable. Alhora, resulta impossible oblidar la irrepetible estela dels grans artistes que han cantat en aquest insigne santuari de l’òpera, com ara, Caruso, Calas, Caballé, Carreras, Plácido Domingo o Pavarotti. Les seves bellíssimes i privilegiades veus han ressonat a l’interior d’aquest gran Parnàs (la muntanya sagrada grega que és la pàtria simbòlica de les muses) de la música universal.

ALGUNES REPRESENTACIONS INOBLIDABLES

Certament, aquest teatre romà és un punt neuràlgic inequívoc de les grans representacions de la lírica europea. Entre elles reïx la inoblidable estrena de Tosca, de Giacomo Puccini, el 14 de gener de 1900. Una data i un esdeveniment musical i operístic de primera magnitud a la història de Roma.  Per a molts aquest va ser el més gran espectacle del món de la història del teatre. També aquí es va fer la primera representació a Itàlia de Parsifal, de Richard Wagner. I també en aquest teatre romà es van donar escenificacions memorables dels Ballets Russos de Serguei Pàvlovitx Diàguilev (1872-1929).

JULIOL I AGOST: ÒPERES A LA LLUNA DE ROMA

Cal recordar, finalment, que el programa d'estiu del Teatre de l’Òpera de Roma es fa a l’aire lliure. Els mesos de juliol i agost les òperes se celebren sota el cel i a la lluna de Roma, a la fresca, al màgic marc de les Termes de Caracalla, on es pot gaudir d'una experiència única i suggeridora que atrau un gran nombre de turistes cada any. Al capdavall, és una bona manera de resistir el dur i asfixiant “ferragosto” de Roma.

ESTRATÈGIES CLAU DE PELEGRINS I TURISTES INTEL·LIGENTS

Benvolguts amics, a Roma algú ens haurà de dir que aquesta ciutat és interminable i esgotadora. Els esforços culturals i turístics han de dosificar-se i administrar-se amb sàvia intel·ligència. Les forces s'han de refer. Potser ens caldrà, de tant en tant, prendre algun gelat, un bon refresc, o si més no un reconfortant “cappuccino” romà. No ho oblideu. I si necessiteu més, passeu-vos per la Hostaria Romana, no lluny d’aquí, a la Via del Boccaccio, 1, i demaneu pel seu menjar casolà i força econòmic. Per exemple, una bona carbonara, o els seus famosos bucatini all'amatriciana, saborosos espaguetis gruixuts, buits al seu interior, realitzats a la manera de la zona d'Amatrice, popular nucli de la regió romana del Lazio. Bon profit i fins la setmana que ve.

Ximo Company. Delegació de Patrimoni Artístic

Foto: Achille Sfondrini, “Teatre de l’Òpera de Roma”, 1880, reformat a finals dels anys 20 del segle XX.