Informació patrimonial i tradicions:
Es tracta d'una església de planta una mica irregular, però que tendeix a la creu llatina, tot i que els braços estan poc marcats en planta. Es distribueix en tres naus, la central coberta amb volta de canó i d'aresta, les laterals. Els elements sustentats són grans pilastres amb capitells d'ordre compost. El transsepte compta amb un cimbori central i als extrems, absidioles poligonals. L'absis central és també poligonal, cobert amb volta de quart d'esfera.
Destaca també el cos superior als peus de l'església i a la zona de la dreta i el campanar, de base quadrada i octogonal al tram superior, acabat amb una cupuleta rematada per un punxó amb bola. Pel que fa a la façana, té porta d'estil barroc amb la imatge tutelar dins d'un nínxol, a sobre d'un frontó circular, flanquejat per dos de triangulars de reduïdes dimensions. El portal segueix la moda de l'època, molt arrelada a les Garrigues, de porta semicircular amb pilastres als costats que sostenen un entaulament amb un fris decorat i fornícula envoltada per una garlanda vegetal. Dalt de tot hi ha un petit rosetó els vidres del qual dibuixen una forma estelada.
La façana de l'església del Cogul, dedicada a Santa Maria, és d'estil barroc. Té una estructura simètrica i està acabada amb un frontó semicircular al centre, i dos de petits a cada banda de forma triangular. El portal és similar al dels altres pobles de la comarca: porta semicircular, amb pilastres als costats que sostenen un entaulament amb fris decorat, i una fornícula envoltada per una garlanda vegetal.
El campanar, a la part dreta, és de base quadrada, octogonal en el tram superior, i acabat amb cupuleta rematada per un punxó amb bola. L'interior consta de tres naus: la central és de volta cilíndrica, amb llunetes i arcs torals, i les laterals de volta d'aresta. Grans pilastres amb arcs i capitells d'ordre compost separen les naus. Existeix un transsepte amb cimbori central, i als extrems hi ha una absidiola poligonal. L'absis també és poligonal i està cobert per una volta de quart d'esfera.
Esglesia parroquial de Santa Maria de l'Assumpció: D'estil renaixentista, amb la façana barroca i el campanar de pedra picada. S'hi venera un Sant Crist (reproducció de l'autèntic, destruït a la Guerra Civil) al qual els vilatans tenen molta devoció i que, segons la tradició popular, seria germa dels Sants Crists de la Granadella i de Balaguer i potser tallades del mateix arbre. A la part antiga de la població: cases dels S. XVI i XVII.
Fets, costums i llegendes