Informació patrimonial:
És un dels temples més primerencs construïts al segle XVIII. Segurament iniciat als anys vint, ja que la data de 1735 apareix a la portada i és també l'any d'execució del retaule major, tal vegada obra de l'escultor de Seròs, Francesc Escarpenter, artista que feu també el retaule de sant Isidre el 1738, desapareguts tots dos l'any 1936. El temple és de nau única, capelles entre els contraforts, campanar vuitavat i una portada d'elegant i sobri caire classicista.
Font: Informació extreta de L'informatiu del Bisbat de Lleida editat entre el 2001 i 2008
Història i tradicions:
De les quatre confraries que hi ha constància que han existit a Artesa en algun moment de la seva història són la de Sant Antoni, la del Roser, la de Sant Francesc de Paula i la de Sant Isidre, fou la segona la que tingué més arrelament. La primera dada que hi ha sobre l'existència d'una confraria dedicada al misteri del Roser data del 26 de març 1715, quan el bisbe Olaso fa una visita a l'església vella d'Artesa. Des de llavors el culte al Roser, amb tota la seva litúrgia i ritual: res del rosari, majorales, etc. perviurà fins a la guerra, la qual marcarà l'acabament definitiu de les confraries i de bona part de les tradicions més arrelades.