Tots passarem pel dol al llarg de la nostra vida i no estem preparats per afrontar la mort d’un ésser estimat. L’Associació Grups d’Acompanyament al Dol de Lleida ajuda a les persones que han perdut a algú a sobreposar-se. Hem parlat amb la seva vicepresidenta, Anna M. Agustí.

Quin és l’objectiu de l’Associació Grups d’Acompanyament al Dol de Lleida?

Acompanyem a les persones en dol. Per a la societat, la mort és un tabú i no estem preparats. Les persones que estan de dol moltes vegades no poden expressar el seu dolor. Poden venir a nosaltres en moments diferents d’aquest procés de dol i nosaltres fem la radiografia del seu dolor: quan plora i perquè plora i s’obre la caixa dels trons. Les persones ens coneixen a través del boca orella i també tenim derivacions per part de metges i psiquiatres. Ens basem en l’ajuda mútua. Es posen en contacte amb nosaltres per telèfon 649 34 35 74 o per correu electrònic grupdol.lleida@gmail.com.

Com es formen i com funcionen els grups?

Els grups estan formats per 6 o 7 persones que estan en una situació semblant ja que perdre el fill no és el mateix que perdre a la parella. No es barregen dols. Normalment es fa un seguiment d’un any i hem constat que cada dia el dolor és el mateix però en dates assenyalades les persones en dol ho viuen diferent. Normalment, quan fa un any de la mort d’un ésser estimat, baixa el volum del dolor i s’aprèn a viure amb la persona que falta al cor. En un procés de dol, la persona contacta amb el més profund d’ella mateixa i creu en la transcendència.

Com treballeu amb els infants i joves que han perdut algú estimat?

Fa uns 4 anys vam crear els grups per a infants i joves que han perdut el pare, la mare o un germà o germana. En aquest cas, els adolescents i els nens fan activitats conjuntes ja que hem vist que és beneficiós per al seu procés de dol. Contínuament elaborem materials útils per a ells. Els ajudem a exterioritzar els seus sentiments. Durant el dol costa posar nom al què s’està vivint i les llàgirmes poden ser d’emoció, de ràbia o de tristesa.

Parlem poc de la mort, es pot trencar aquest tabú?

La mort és la pèrdua de les pèrdues. Encara que no ho sembli, parlar de la mort ens ensenya a viure. Hem constatat que un dol ben portat desencadena una fortalesa que ajuda a la persona que està de dol a viure la presència en l’absència. Després d’assimilar el dol, hi ha persones que fan de voluntàries de la nostra associació. Per poder col·laborar amb nosaltres han de ser especialistes en acompanyament al dol. Es tracta d’un postgrau universitari de la UdL que ja passa per la cinquena edició i que ja compta amb un centenar de titulats.

Quina valoració feu dels cursos de formació que porteu a terme?

La Jornada del Dol va néixer l’any 2008 per sensibilitzar a la societat. Està adreçat a personal sanitari, docents, treballadors i educadors socials. Es fa incidència en com s’ha de donar la notícia de la mort ja que dependrà de com la persona rebi la notícia perquè li quedi un record bo o dolent. Per això és important que la persona que ha de donar aquesta mala notícia es formi per poder-ho comunicar de la millor manera.