Un bisbe electe de Lleida per a qui no va arribar la confirmació per a ser ordenat bisbe de Lleida.

Canceller de l’Estudi General de Lleida i conseller reial, era canonge i prepòsit de la catedral quan fou elegit bisbe pels capítols de Lleida i Roda. A causa de les discòrdies del Cisma d’occident, no arribà a ésser efectiu. Benet XIII refusà l’elecció i nomenà vicari general el canonge Joan Castelló i bisbe Jaume de Tauste, que no ho acceptà, i després Joan de Baufés.

Nascut a Lleida, fill de Francesc de Sant Climent, va ser elegit per ambdós capítols, el de la catedral de Lleida i el de Roda.

Pere havia estat estudiant de l’Estudi General de Lleida; canceller del bisbat; conseller reial de Martí l’Humà i, del seu fill, Martí el Jove.

Durant quatre anys en el bisbat es visqué una situació de seu vacant molt peculiar: no es volia el bisbe que s'elegia. S’anava governant el bisbat mitjançant els vicaris generals dels que tampoc s’acceptava el nomenament.

Pere de Clement morí essent bisbe electe de la diòcesi de Lleida sense arribar a la consagració episcopal. Eren els temps de la dicotomia papal. Pere de Sant Climent anà personalment a Marsella per a rebre el consentiment i l’autorització del Papa Benet XIII, conegut també com a papa Luna. Finalment no ho aconseguí. 

Una altra font de problemes per als bisbes lleidatans i, que en continuava provocant era l’Estudi General de Lleida; fins i tot apareixien casos de veritable heretgia entre els qui presentaven treballs teològics a les aules de l’Estudi. Algunes de les proposicions teològiques afectades eren ben agosarades:

• L’extermini de tots els ordes mendicants
• L’abolició del sacrifici de la missa
• La refundició en una sola de les tres religions, cristiana, mosaica i musulmana
• El Fill de Déu podia abandonar la naturalesa humana 

Era la tesi d’Antoni Riera, un estudiant valencià, que l’exposava en tretze proposicions.

La Inquisició de Fra Nicolau Eimeric hi intervingué i la pugna teològica s’amansà.

Mn. Ramiro Viola González