El passat dia 29 de març es va celebrar la xerrada "Cuidar-nos per cuidar: esperança en temps de pandèmia", a càrrec de Mn Ramon Prat, organitzada per PROSAC, la Pastoral de la Salut i l'IREL. En aquest temps d'incertesa, la pandèmia ens ha fet sentir febles i vulnerables i ens ha ferit en el més profund de la nostra humanitat, per aquesta tasca de guarició física, mental, emocional i espiritual, des d'una perspectiva personal i comunitària, Mn Prat ens proposa la Bona Nova de l'Evangeli.

 

A continuació us deixem amb un resum de la xerrada.



La situació la podem afrontar des d'una perspectiva humanista que ens orienta a viure la vida amb realisme, essent conscients de les ferides internes, relacionals i ambientals que la pandèmica ens ha produït. Des d'una perspectiva espiritual amb l'acció guaridora de l'Evangeli, per aprendre a viure les benaurances, amb la força del Pare Nostre que genera la joia del Magnificat, que ens ajuda a discernir els signes del temps, amb una lectura creient de la realitat.



Aquestes dues perspectives n'ajuden a iniciar la guarició de la mirada interior amarada de silenci, meditació i contemplació, que ens porta a sortir del Jo cap als Altres per la compassió – misericòrdia – caritat que es tradueix en l'estima gratuïta. També ens porta cap a la guarició de les relacions personals i comunitàries, mitjançant la política per millorar la caritat estructural, la ciència que ens aporta el coneixement i la tecnologia per establir una interdependència.

 

Per altra banda, amb la participació de cadascú mitjançant la nostra autonomia solidària; guarició per Déu, en la dimensió transcendent del misteri de la vida, gaudint de la tendresa de Déu, deixant actuar a Déu en el nostre interior, en el seguiment del Crist. I tot això en constant renovació per l'Esperit Sant, mitjançant: la pregària, la Paraula, l'Eucaristia i l'acompanyament.



En la perspectiva diocesana som guaridors ferits i salvats, que hem de ser capaços de configurar uns equips parroquials que portin la guarició als nostres germans malalts, per transmetre'ls que el mal, el dolor i el sofriment no tenen l'última paraula, posant la mirada en la Creu de Jesús mort i ressuscitat. Per això en aquest temps d'incertesa i de resiliència podem fer com ens deia Sant Ignasi: "Actuar com si tot depengués de nosaltres i confiar amb Déu com si tot depengués d'Ell".