Entrevista de l'Agència Cristiana de Notícies Flama a Jesús Monserrat, vicedelegat i secretari de la Pastoral de Joves de la diòcesi de Lleida.
A la diòcesi de Lleida, fa setmanes que Jesús Monserrat Companys (Lleida, 1996) s’encarrega de gestionar el viatge que portarà diversos joves i adolescents de les Terres de Ponent a la Jornada Mundial de la Joventut, que donarà el seu tret de sortida la pròxima setmana a Lisboa. Actualment, Monserrat, nascut en el si d’una família cristiana, és el vicedelegat i secretari de la Pastoral de Joves de la diòcesi lleidatana. Després d’haver conegut el món del lleure com a monitor d’esplais i campaments, el 2014 va decidir estudiar el grau d’Enginyeria Tècnica i Alimentària a la Universitat de Lleida i, des de fa prop d’un any, és enginyer tècnic agrícola del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.
Què l’ha portat a voler participar a la JMJ de Lisboa?
Es faci on es faci, la JMJ sempre és una experiència que val molt la pena viure-la, sol o acompanyat. Un cop acaba, et renova com a cristià! Amb motiu de la seva celebració a Portugal, a poques hores de casa, no m’ho vaig haver de pensar dues vegades per decidir-me i, ràpidament, vaig passar a l’acció. Durant la meva estada al país lusità acompanyaré el grup de la Delegació Pastoral de Joves del Bisbat de Lleida.
No serà la primera vegada que la viu, oi?
No, no. Vaig estar, el juliol de 2016, a la JMJ que es va celebrar a Cracòvia. Aquella experiència va ser determinant per poder repetir-la, de nou, enguany, en aquest cas a Portugal.
Quina experiència hi espera tenir?
Espero viure la riquesa de l’Església en el seu estat de màxima esplendor. A més, tinc l’interès de conèixer més el papa Francesc, que podrem veure i escoltar cada dia en primera persona. En acabar, m’agradaria tornar a Lleida amb les energies renovades per tal de continuar evangelitzant amb moltes més ganes.
L’Església coneix els problemes reals que afecten els joves en l’actualitat (dificultat d’emancipar-se, taxa d’estudiants que no acaben els seus estudis, franja de població desanimada/frustrada…)?
Crec que un dels pilars més importants per al desenvolupament dels joves són les seves famílies. Per tant, si aquestes estan ben construïdes, actuaran com a puntals per als joves i els ajudaran quan les situacions no siguin favorables. Per aquest motiu, diria que l’Església ha de crear comunitats vives, plenes de famílies disposades a viure els Evangelis, i preocupar-se per la formació dels pares i els joves.
Quin remei és l’adequat perquè els joves tinguin més present l’Església a les seves vides?
La societat d’avui en dia no ho posa gens fàcil perquè els joves vegin l’Església com una mena d’atractiu. Per això, és rellevant que hi hagi persones referents que els ajudin a veure-la com un lloc d’acollida, de creixement personal i de trobada amb un Déu que els estima més que ningú.