|24-07-25| El Mapa religiós de Catalunya, impulsat per la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya i actualitzat amb dades del 2024, confirma l’estabilitat del panorama religiós al país, amb un total de 7.260 centres de culte actius que representen 14 confessions principals i altres de més minoritàries.
L’estudi, que combina dades quantitatives i qualitatives, mostra que la situació religiosa a Catalunya es troba normalitzada, amb una presència consolidada de comunitats religioses diverses arreu del territori. L’Església catòlica continua sent la confessió majoritària, amb 5.665 centres, que representen el 78 % del total dels centres de culte, mentre que les esglésies evangèliques, l’islam, els Testimonis Cristians de Jehovà, el budisme, l’hinduisme, el judaisme, entre d’altres, mantenen una presència estable i arrelada.
A l’hora d’interpretar les dades, cal tenir en compte que cada centre de culte és diferent en mida, activitat i capacitat d’aforament. A més, les dinàmiques d’obertura i de tancament de centres varien segons l’organització interna de cada confessió: mentre que algunes tenen estructures jeràrquiques centralitzades, d’altres funcionen de manera autònoma i depenen més directament dels recursos i la presència de fidels al territori.
Evolució del Mapa religiós
Des de la seva primera edició l’any 2004, el Mapa religiós de Catalunya ha reflectit una transformació profunda i dinàmica del paisatge religiós del país. Tot i que la presència de diverses confessions a Catalunya és centenària, en les darreres dècades s’ha produït un augment significatiu de la diversitat religiosa, impulsat principalment per la immigració i, en alguns casos, per conversions de persones autòctones.
Tot i aquest creixement, les dades dels darrers anys mostren una tendència a l’estabilització en el nombre de centres de culte en el seu conjunt, amb un creixement sostingut però desaccelerat dels centres de culte evangèlics i islàmics. Aquesta estabilitat indica una consolidació de les comunitats religioses de les confessions minoritàries i una adaptació progressiva al context social i institucional català.
Conclusions principals
Diversitat consolidada: Catalunya compta amb una pluralitat de confessions religioses amb presència arreu del territori, moltes d’elles amb una trajectòria històrica llarga però invisibilitzada durant dècades.
Estabilitat institucional: El nombre de centres de culte s’ha estabilitzat, fet que reflecteix una maduresa i consolidació de les comunitats religioses.
Visibilitat creixent: Malgrat les dificultats urbanístiques i econòmiques, moltes confessions han guanyat visibilitat i reconeixement institucional.
Funció social rellevant: Els centres de culte són espais de cohesió, especialment per a persones immigrades, i sovint desenvolupen una intensa tasca social i comunitària.
Diàleg interreligiós consolidat: Les iniciatives de diàleg i cooperació entre les confessions compten amb una trajectòria important a casa nostra. En les darreres dècades aquestes iniciatives s’han incrementat i estès arreu del territori i en molts casos compten amb el suport de les administracions.
Dades obertes i accés públic
Les dades del Mapa religiós de Catalunya estan publicades al web de la Direcció General d’Afers Religiosos i estan disponibles en format obert al portal de Dades Obertes de la Generalitat de Catalunya. Aquesta publicació respon al compromís de la Generalitat de Catalunya amb la transparència, la reutilització de la informació pública i el govern de la dada.
Enllaços:
Web de la Direcció General d’Afers Religiosos
https://afersreligiosos.gencat.cat/ca/diversitat-religiosa/mapa-religios-de-catalunya/
Conjunt de dades dels centres de culte al portal de Dades Obertes de la Generalitat de Catalunya
Dades clau
Es comptabilitzen 7.260 centres de culte actius que representen 14 confessions principals i altres de més minoritàries
L'Església catòlica continua sent la confessió majoritària, amb 5.665 centres, que representen el 78% del total dels centres de culte
Les esglésies evangèliques, l'islam, els Testimonis Cristians de Jehovà, el budisme, l'hinduisme, el judaisme, entre d'altres, mantenen una presència estable i arrelades