El repertori va constar de quatre obres que tenen un lligam musical i de context. En primer lloc, L’àngel de la guarda, de Biber, violinista que va néixer uns quaranta anys abans de Bach, precursor en la composició d’obres per a violí. És una peça que està dins dels misteris del Rosari com una passacaglia o dansa barroca. Només consta de quatre notes que es repeteixen amb un seguit de variacions i recorden l’eternitat, el pas immutable del temps, i de l’àngel que ens guarda. La segona obra del repertori va ser la Sonata número 1 per a violí, de Bach, una música molt discursiva, augmentativa, que mostra el perfecte equilibri entre emoció i estructura, plena d’humanitat. Una obra molt coneguda i apreciada que mostra l’excel·lència del compositor i que Roure va dedicar al seu exprofessor italià Massimo Paris, que va morir fa uns mesos, amb qui havia començat a treballar aquesta obra amb ell.

 

Tot seguit va continuar amb Telemann, músic que tenia un lligam d’amistat amb Bach fins al punt que havia apadrinat el seu fill petit, interpretant la Fantasia núm. 1 d’aquest compositor de música aristocràtica, suau i lleugera, més pensada per a entretenir als salons de palau.

 

I, per acabar, la Chaconna de Bach, el quart moviment de La Partita en re menor per a violí sol. Bach la va escriure després de la mort de la seva esposa i condensa l’amor, la pèrdua i que transcendeix amb una força expressiva única, dient allò que el silenci no pot.

 

La veu del silenci va ser un acte de connexió amb Bach i amb l’essència de la música, que parla sense paraules i ens connecta amb allò que no es veu però se sent. Una viola sola va compartir allò essencial que no mor mai, només canvia de forma i continua ressonant, com la música de Bach amb el seu alt component místic i espiritual.

 

A través d’aquest homenatge, Jordi Roure va mostrar l’excel·lència de la música de Bach “el compositor de Déu” i l’excel·lència i virtuosisme d’aquest jove músic i gestor cultural lleidatà.

 

Font: UP El Carme-Sant Joan